Manuel Martín Cuenca: "La línia que separa el bé i el mal es creua sense adonar-se'n"

A Caníbal Manuel Martín Cuenca mostra el dia a dia del Carlos, un sastre amb un vici secret: assassinar dones i menjar-se-les. Rigorós, minimalista i bell, és un film tan sorprenent com poètic.

A La flaqueza del bolchevique parlava de l'amor entre un adult i una nena. A La mitad de Oscar de l'amor incestuós entre germans. I a Caníbal de l'amor entre un ésser bo i un caníbal. Deunidó.

Li prometo que la pròxima vegada intentaré explorar un altre tema. Però tinc clar que el retrat de la civilització no és en el nucli. Si vols saber com és un país no t'has de fixar en el Parlament, sinó en els suburbis. El relat dels Estats Units és a les fronteres: els xèrifs, els lladres, les putes... I el que val per a les fronteres físiques també serveix per a les fronteres emocionals: els que s'enamoren del germà, monstres com el de Caníbal... En ells hi ha el relat del nostre present.

I per què el canibalisme?

És un dels grans tabús socials. És la gran representació del mal, perquè el caníbal no només mata, sinó que es menja els cossos. Aquest era el repte: explicar una història d'amor a partir de la matèria del mal.

El protagonista no es mostra pertorbat pels seus actes.

Exacte, perquè té el poder de matar. La calma del depredador. Només dubta quan es produeix el descobriment de l'altre, de l'amor al proïsme. Quan per primera vegada es veu incapaç de matar algú, es queda astorat davant del poder de la humanitat, del fet de preocupar-se per algú.

També juga amb la maldat que s'amaga dins la gent més normal.

És que la línia que separa el bé i el mal es creua sense adonar-se'n. El Carlos era un dels nostres, una persona normal. Però un bon dia va travessar la línia i va començar a matar.

Antonio de la Torre mai no havia fet un personatge tan extrem i alhora tan contingut.

Vam trigar més de sis mesos a crear-lo i l'Antonio fins i tot va treballar d'ajudant de sastre. Sempre vam tenir clar que no volíem jutjar-lo. El caníbal s'havia d'interpretar a partir de la normalitat, no de la psicopatia. És per això que talla la carn de les seves víctimes amb l'eficiència i la naturalitat d'un carnisser.