Manuel Liñán, l'home que volia ballar flamenc amb 'bata de cola'

BarcelonaQuan era petit, Manuel Liñán (Granada, 1980) es tancava a la seva habitació per ser lliure. Allà es vestia amb les faldilles de la mare, es maquillava i imitava els moviments de les grans ballarines de flamenc. "A l'escola de dansa em deien com m'havia de moure i com estava prohibit fer-ho. Com que era un home me n'ensenyaven d'una determinada manera, i això em va traumatitzar molt", explica el ballarí. Si ballava com les dones es convertia "en un objecte de burla" i sentia "que no estava a l'altura de la societat", afegeix. Liñán va conviure durant molts anys amb aquell secret guardat dins seu, fins que es va adonar que necessitava portar-lo a l'escenari. "Volia posar-me la bata de cola, maquillar-me, posar-me perruca i no haver de donar explicacions", afirma. Ara s'ha tret l'espina amb ¡Viva!, que es podrà veure divendres, dissabte i diumenge al Mercat de les Flors.

L'espectacle arriba a Barcelona amb una corrua de reconeixements –com el Max del públic a millor espectacle– i després que Liñán rebés el Premio Nacional de dansa el 2017. "M'ha sorprès la gran acollida del públic i de la crítica, però ens hem trobat de tot. Hi ha gent que ens ha atacat i d'altres que diuen que això no és flamenc", lamenta. Després d'estrenar l'obra també es va trobar amb persones que li qüestionaven la seva identitat. "Em preguntaven si era drag queen o queer, si m'havia canviat el nom per un de femení. Quan surts de la normalitat la societat s’incomoda i t’ha de tornar a encaixar en un altre cercle. No sabia com traslladar-los que jo no perdo la meva identitat. Soc el Manuel i em ve de gust fer això i ja està", explica el ballarí.

Alliberar-se del pes del passat

Liñán no volia fer sol aquest viatge, així que a l'escenari s'acompanya de set ballarins que també adopten l'estètica de les ballarines de flamenc. Mentre els buscava, l'artista es va trobar amb altres companys que havien passat una situació similar a la seva. "Em va semblar que era el moment per unir-nos, ballar i descarregar aquesta motxilla amb el pes del passat", assenyala. L'espectacle, amb música de Paco Vinuesa, vol recuperar aquell espai de llibertat que Liñán creava de petit a la seva habitació. "Creava un món de fantasia per arribar a tot allò que m'estava prohibit. A escena reproduïm aquells anhels i també donem força al poder de la interpretació de cada ballarí, amb la seva personalitat", explica. Amb ¡Viva!, Liñán té la sensació que s'ha desfet d'una llosa i que ara ja pot seguir endavant. "Estic treballant en espectacles amb projectes i una estètica molt diferents –subratlla–. Ara sento que vaig sense pes, net, i que ja puc experimentar i perdre'm per mons desconeguts".