Manuel Huerga filma en 3D un documental sobre Barcelona

BARCELONALa càmera mostra l'interior del Cafè de l'Òpera. L'espectador, més que mirar, experimenta una immersió en l'espai. Al cap d'uns segons, la càmera travessa la Rambla i entra al Gran Teatre del Liceu, on està acabant el segon acte d'Aida . No hi ha cap tall. Tot és un sol pla seqüència. Aquest és un dels fragments de BCN3D , la nova pel·lícula dirigida per Manuel Huerga, que encara està en fase de rodatge i que té prevista l'estrena a finals del 2013 o principis del 2014.

Huerga ha triat més de 120 localitzacions per transmetre "el pols de la ciutat durant un any històric". El documental fa una passejada per espais i esdeveniments: de la Zona Franca a la Sagrada Família i de la manifestació de la Diada del 2012 als dos gols de Messi contra el Reial Madrid en el clàssic del 7 d'octubre. No hi falten imatges de castellers, correfocs i festes populars com les de Gràcia, ni de l'acampada d' indignats a la plaça de Catalunya ni d'edificis emblemàtics com el Palau de la Música. Però, segons el director, no "pretén ser una Barcelona de postal" com la que es veu amb "el bus turístic".

Com diu Huerga, BCN3D serà "una city symphony del segle XXI" que té com a referents llunyans pel·lícules com Berlín, simfonia d'una gran ciutat (Walter Ruttmann, 1927) i L'home amb la càmera (Dziga Vèrtov, 1929). També recorda Barcelona en tranvía , un curtmetratge dirigit l'any 1908 per Ricardo de Baños.

La gènesi del projecte té més de vint anys. "L'any 1992 ja ho tenia al cap. Vaig plantejar-li al Pasqual Maragall fer un documental sobre Barcelona en pla seqüència i amb tecnologia Imax. Havia de ser una pel·lícula de 40 minuts, però tot plegat era molt car: costava més de mil milions de pessetes", recorda Huerga, que va ser el director de les cerimònies d'inauguració i cloenda dels Jocs Olímpics del 1992. La idea va quedar aparcada però no oblidada. L'hi va comentar a Jaume Roures, director general del grup Mediapro, per fer-ho en 3D. "Al Jaume el projecte el va entusiasmar, i va voler que fos més llarg", diu Huerga.

Llavors va decidir "explicar alguna cosa més" i va introduir "històries molt subtils" amb personatges anònims que fan de fils conductors de la passejada. "Hi haurà un narrador que ajudarà a entendre les històries dels personatges en un context documental", assegura.

La immersió total

Huerga aprofita aquest homenatge a Barcelona per reivindicar el bon ús de la tecnologia estereoscòpica i per investigar les possibilitats expressives i narratives de les tres dimensions. "El 3D ha nascut amb mal peu perquè Hollywood ha utilitzat un 3D que és un 2D convertit en 3D", etziba. Huerga, en canvi, considera que les tres dimensions demanen "certa ingravidesa, calma, contemplació" i no tanta "fragmentació histèrica".

"En 3D no cal fer constants canvis de pla com els de pel·lícules com ara Transformers ", sosté el director barceloní, que a BCN3D aposta per una "immersió total" en l'espai, un concepte que reforçarà amb el so. "Serà una pel·lícula molt immersiva, l'ambició de la qual és crear un llenguatge nou adequat al 3D", avança Huerga, que com a bons exemples de l'ús del 3D cita Les aventures de Tintín de Steven Spielberg, Hugo de Martin Scorsese, La cova dels somnis oblidats de Werner Herzog i Pina de Wim Wenders. "El 3D no és un caprici, sinó un canvi com el que va representar passar del cinema mut al sonor", pronostica Huerga.

Les càmeres d''El hòbbit'

Per fer realitat el propòsit, l'equip del documental fa servir les càmeres Red Epic, les mateixes amb què Peter Jackson ha filmat la trilogia d' El hòbbit . Huerga té dos aliats: l'estereoscopista Jordi Bransuela, que va treballar a Viatge màgic a l'Àfrica de Jordi Llompart, i l'especialista en postproducció Sergio Ochoa, que també ha col·laborat a El hòbbit . La lleugeresa de l'equip permet treballar amb grues i steadycams , indispensables per a una filmació en pla seqüència.