Manu Chao és el rei de la Mercè
El músic francès encomana l'esperit de la festa major en un concert de tres hores al Fòrum
BarcelonaManu Chao segurament va batre uns quants rècords aquest dissabte en un Fòrum amb moltíssima gent: el del concert més llarg de la història de les Festes de la Mercè (gairebé tres hores!), el de dir més vegades la paraula 'Barcelona' durant una actuació i també el dels bisos més extensos, perquè entre la primera vegada que es va acomiadar del públic i el comiat final va passar una hora i mitja. Sembla excepcional, però no ho és en el cas de Manu Chao, un home que no segueix els protocols convencionals de la música en directe.
Sí, a l'escenari hi ha una banda, amb trombonista i trompetista inclosos, però no es limita a tocar una cançó rere l'altra, sinó que construeix una mena de 'sound system' jamaicà amb instruments. Des del primer cop que va dir "'Què passa al carrer, Barcelona?'" i fins al final, Manu Chao va alimentar la nit amb un relat mutant fet de frases musicals que s'anaven repetint com en una sessió de DJ. Unes vegades era el cor de 'Mr. Bobby', que apareixia de tant en tant convenientment accelerat per desfermar el ball. D'altres era el vers "'Se fuerza la máquina, de noche y de día'" manllevat al Gato Pérez o la consigna "'Próxima estación: esperanza'". O el riff de guitarra que anticipa una nit d'acció o una mala vida. O la crida dels metalls, que recorda que això és una celebració, no una actuació protocol·lària.
És un joc amb una dotzena d'elements aparentment senzills combinats de mil maneres diferents i que converteixen un concert de Manu Chao en l'epítom d'una festa major en què també hi ha espai per a la protesta. En aquest cas, la reivindicació va ser tant local com global. Va dedicar 'Clandestino' "a tots els ofegats de la Mediterrània i a les seves famílies, i al poble saharià que lluita per les seves terres". Va recordar els 43 desapareguts d'Ayotzinapa, a Mèxic. També va demanar que s'acabi "l'absurda repressió policial" contra els músics de carrer i va enviar un missatge cantat a la multinacional Monsanto que va ser corejat pel públic: "'Te lo digo, te lo canto, fuera Monsanto'".
Convidats especials
El públic, joves i no tan joves, va ser el gran protagonista d'un concert en què molts ballaven sense mirar els músics, com en les festes majors, on el més important no és el que passa a l'escenari sinó al carrer. Val a dir que un Fòrum ple de gom a gom no és l'espai més confortable del món i que anar a buscar una cervesa (a 2,50, 4 o 7 euros segons la mida) vol dir haver de fer una bona excursió i assumir que hi haurà una cua considerable. Tanmateix, Manu Chao va contagiar un esperit de celebració de tal magnitud que ni el quart d'hora de pluja va apaivagar les ganes de festa de la gent, que tan aviat com reconeixia una estrofa cantava com si li anés la vida.
A l'escenari, Manu Chao i la seva banda no van estar sols. Dani Lança, que havia tocat abans, hi va sortir unes quantes vegades, en una de les quals va cantar el seu 'Vagabundo da rua'. Amparo Sánchez va acompanyar 'Bienvenida a Tijuana'. Joan Garriga, un altre músic avesat a transmetre l'esperit de la festa major amb La Troba Kung-Fú, va tocar l'acordió a 'Desaparecido' i 'Rumba de Barcelona'. I cap al final, Fermin Muguruza va apujar la intensitat amb tres frenètiques interpretacions de 'Dub manifest', 'Gora herria' (amb un "Visca la terra!" en català) i 'Sarri, Sarri', un dels moments àlgids d'una nit en què Manu Chao es va convertir en el rei de la Mercè.
Cancel·lacions per la pluja
En una Mercè amb notable presència africana, el punt i final el van posar diumenge la formació congolesa Konono N.1 i el productor portuguès d’origen angolès Batida a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm, on abans Saul Williams havia ofert una encesa lliçó de pensament crític i de poètica hip-hop defensat entre el públic el material de 'MartyrLoserKing'. L’aiguat del vespre no va afectar aquests concerts, però sí que va obligar a cancel·lar alguns de la Fabra i Coats i també el de l’Orquestra i el Cor del Gran Teatre de Liceu al Moll de la Fusta. Per recompensar el públic, els solistes de l’orquestra van interpretar un parell de peces