El manual del ‘coach’ d’actors, el secret més ben guardat del cinema

Estudi d’interpretació de Laura Jou. Un matí de juliol. Un grup d’actrius i actors adolescents fan un exercici d’interpretació davant l’atenta mirada del grapat de cineastes que s’han apuntat a un curs de direcció d’actors impartit per Jou. Al centre de la sala, la Berta li diu a una altra actriu un text que ella mateixa ha escrit, però modulant la interpretació segons les instruccions de la professora. “Ara enamora-la”, li demana Jou. “Ara preocupa-la”. I la Berta va canviant la veu, el to, la posició del cos. “Sergi, dona’m una paraula”, diu Jou girant-se cap als directors. “Humiliada”, diu un. L’exercici segueix, però Jou no està contenta. “Estem llegint seducció, no humiliació”, comenta, així que fa aixecar els companys de la Berta i els demana que la colpegin amb paraules. “Fas pena!”, crida un. “Hòstia puta, sempre fas el mateix”, etziba l’altre. La Berta es va fent petita i, quan torna a recitar el text, té la veu trencada i el cos encongit. Els directors, mentrestant, s’ho miren amb admiració: reconeixen la veritat de la interpretació.

Jou és experta en acompanyar els actors i ajudar-los a trobar aquesta veritat. De jove va estudiar interpretació (“Era la nena de casa bona de l’Institut del Teatre”, bromeja) i va treballar com a actriu un temps, però l’experiència professional li ve de les 17 sèries i 24 pel·lícules en què ha fet de coach d’actors, sobretot infantils. J.A. Bayona i Agustí Villaronga confien en ella cegament i els nens de Pa negre li van dedicar els Goya que van guanyar, un reconeixement que va obrir-li les portes de molts treballs, tot i que alguns no els pot explicar: són feines off the record amb actors coneguts que volien preparar-se els papers més enllà dels assajos amb els directors. Si aquests actors adults guanyen el Goya és poc probable que l’hi dediquin a Jou perquè la feina dels coaches és un dels grans tabús del món del cinema: tothom sap que existeixen però ningú en parla.

“A Hollywood tots els actors coneguts tenen un coach, però no cal anar tan lluny, a Espanya també”, explica Jou. “Un dels pocs que no ho amaga és Javier Bardem, que treballa amb Juan Carlos Coraza, coach de molts actors importants”. Segons Jou, no és el mateix que la productora del film contracti el coach per ajudar a dirigir actor infantils o que sigui un actor professional qui la contracta. En el segon cas, pot arribar a passar que el director de la pel·lícula no sàpiga que l’actor s’està preparant pel seu compte. “És una situació una mica delicada, jo crec que hauríem de treballar tots plegats, però no deixa de ser una mena d’entrenament, com anar al gimnàs”, opina.

Després de treballar uns anys com a coach de nens, Jou es va adonar que molts no tenien on seguir formant-se i va obrir el seu estudi d’interpretació, del qual ja han sortit Anna Castillo, Greta Fernández i la majoria d’actors joves de Polseres vermelles i Merlí. Aquest és el primer any que imparteix el curs de direcció d’actors al seu estudi, però ja fa temps que el feia a l’Escac per als alumnes de tercer i quart. “A Espanya està estesa la idea que els directors només necessiten les seves capacitats comunicatives i de seducció per traslladar als actors el que volen, però no és així -explica-. Cal conèixer els processos dels actors, perquè és llavors quan pots manipular tant com vulguis la seva interpretació i dirigir de veritat”. Un exemple del seu mètode és, sempre que es pugui, fugir dels adjectius i de dir-li a l’actor com s’ha de sentir. “L’emoció és el resultat d’un procés i, per tant, el que interessa és descobrir com s’hi arriba. Si tu li dones un adjectiu a un actor li estàs demanant el final del camí i ell et tornarà un clixé. En canvi, si li dones un verb com amenaçar o castigar, des de fora el que es percebrà és que està enfadat ”.

Un dels exercicis del curs de Jou és dirigir una escena de la pel·lícula Rojos, però amb Clara Carrera i Joan Amargós fent els papers de Diane Keaton i Warren Beatty. L’actor Ivan Labanda, que no és director però està fent el curs per “comprendre millor el procés d’actuar”, dirigeix l’escena amb el recurs del monòleg interior, és a dir, verbalitzant el que els està passant pel cap als personatges per ajudar els actors a entendre què els mou. De tant en tant també recorre als verbs d’acció (“pega’l”, “allunya-te’n”, “demostra-li que ets autosuficient”, etc.). Sergi Portbella, que l’any passat va dirigir Jean-François i el sentit de la vida, també fa servir verbs d’acció en el seu exercici, però hi afegeix una altra eina, el blocking, instruccions de posada en escena que mobilitzen emocions en els actors -en aquest cas, Portabella demana a Carrera que fugi d’Amargós tota l’estona i que només el miri per dir el text-. Mentrestant, Jou observa, guia i, puntualment, es dirigeix als actors. “Clara, estàs baixa d’energia, t’has de regular millor. I és l’última vegada que t’ho dic”, diu. No es pot dirigir sempre amb guant de seda, de vegades cal tenir mà dura.

Jou és partidària de treballar molt la interpretació en els assajos i poc en el rodatge i prefereix assajar escenes que no són al guió però que ajuden a comprendre el procés del personatge i a crear dinàmiques i vincles entre els actors. També proporciona als directors moltes tècniques per treballar en aquesta etapa: modificacions creatives, canvis d’estatus i fins i tot arquetips d’animals, un recurs que utilitzava el coach Jean Louie Rodrigue amb Leonardo DiCaprio a J. Edgar -la coach de referència de Jou és, per cert, Judith Weston, una professora nord-americana que ha treballat amb Scorsese, Iñárritu, DiCaprio i d’altres-. Però l’eina més curiosa del repertori de Jou és segurament el Dicionario de ideas afines, de Fernando Corrupio, un diccionari que associa idees per afinitat i que pot ser útil en la direcció per establir connexions creatives que no són evidents a simple vista. “Una que em va fer esclatar el cap és la de maternitat i culpabilitat -confessa Jou-. Per què el lingüista fa aquesta associació? Però després veus Mommy, de Xavier Dolan, i tot encaixa”.

Tanmateix, Jou reconeix que hi ha directors que se’n surten de meravella sense tècniques ni formació específica perquè tenen una sensibilitat especial i creen imatges poètiques que inspiren els actors. Almodóvar, a qui Jou ha estudiat a fons, fa una cosa que tots els manuals prohibeixen: representa ell mateix les escenes per mostrar als actors com les han de fer. “Però ell no vol que l’imitin, sinó que entenguin la intenció de l’escena. I també fa servir el recurs del monòleg interior: hi ha un vídeo en què se’l veu dirigint Penélope Cruz a Volver, dient el que li va passant pel cap al personatge durant l’escena. És impressionant”. La interpretació té, al cap i a la fi, molt de misteri. I encara més l’ofici de coach, amb tot el silenci que l’envolta. Ella diu que ho entén: “Els mèrits, al final, se’ls ha d’endur el director. Nosaltres sempre sortirem al final dels crèdits. I això si sortim”.

Quatre intèrprets tocats pel talent de Laura Jou

Tom Holland

Laura Jou no va poder ser en el rodatge a Tailàndia de Lo imposible, el film que va llançar la carrera del nou Spiderman. Però la coach sí que va fer-li el càsting a Holland i va ser clau a l’hora de fitxar-lo.

Anna Castillo

L’actriu de moda del cinema espanyol es va formar a l’estudi d’interpretació de Jou. Allà va aprendre l’ofici abans de guanyar el Goya per 'El olivo' i triomfar amb 'La llamada' i 'Viaje al cuarto de una madre'.

Carlos Cuevas

La primera feina com a coach de Laura Jou va ser amb un Carlos Cuevas de 7 anys a la sèrie 'Ventdelplà'. L’actor, que després triomfaria a 'Merlí', també va passar per l’estudi d’interpretació de Jou.

Greta Fernández

Una altra de les perles sorgides de l’estudi de Jou és la filla d’Eduard Fernández, que protagonitza dos dels films destacats de l’any: 'Elisa y Marcela', d’Isabel Coixet, i 'La hija de un ladrón', debut de Belén Funes.