El primer manual de campanya electoral

Barcelona“Quint Tul·li Ciceró és l’ spin doctor fundacional, el primer cap de campanya que es decideix a fer un manual electoral”, afirma Ignasi Xavier Adiego, catedràtic de lingüística indoeuropea a la Universitat de Barcelona i traductor del petit llibre que Adesiara fa arribar a les llibreries coincidint amb la celebració del referèndum. Adiego ha fet equip amb Alejandra de Riquer, professora titular del departament de filologia llatina, també de la UB, per versionar en català Manual de campanya electoral. “Quint aconsella el seu germà Marc perquè pugui arribar a ser cònsol, la magistratura més important de la República romana -diu Riquer-. Hi havia un total de set candidats i només se n’escollien dos. Els dos rivals més temibles de Ciceró eren Gai Antoni Híbrida i Luci Sergi Catilina”.

Nascut a Arpí el 106 aC, Marc Tul·li Ciceró es convertiria en un dels polítics, filòsofs i oradors més importants de l’antiga Roma. L’any de les eleccions al consolat, el 64aC, Ciceró tenia 42 anys i tot i la seva trajectòria brillant no sortia tan ben posicionat com els dos principals contrincants. “No pertanyia a la nobilitas, les famílies que tradicionalment ocupaven alts càrrecs -diu Riquer-. A més de no pertànyer a aquesta classe social, era dels cavalls, l’ ordo equester, Ciceró tampoc era romà de naixement i era un homo novus, el primer de la seva família que intentava accedir a una alta magistratura”. Adiego recorda que el moment històric de la República romana era “molt polaritzat”, i que un personatge com Ciceró era “just al mig”, entre “la noblesa i les classes populars”.

Cap a la victòria

Quint, germà petit de Marc, es va decidir a donar-li un cop de mà escrivint Manual de campanya electoral. “Intenta invertir la situació desfavorable inicial -diu Adiego-. Per això fa servir la mateixa estratègia que més endavant utilitzarien els partits catch all : s’ha d’intentar guanyar tothom dient a cada part el que vol sentir”.

Quint Tul·li Ciceró li recomana que no s’oblidi dels seus objectius: “Fer que el Senat cregui, en vista de la teva trajectòria prèvia, que seràs el defensor de la seva autoritat”. Però també: “Que els cavallers romans i els homes honorables i rics creguin, d’acord amb la teva vida passada, que seràs un zelós defensor de la pau i l’estabilitat”. També, finalment, “que les masses creguin que no seràs aliè als seus interessos, atès que, si més no, has pronunciat discursos afins als populars a les assemblees i als judicis”.

Un altre consell de Quint a Marc és que, “si d’alguna manera és possible”, circulin, sobre els altres candidats a cònsol, “rumors d’assassinats, d’escàndols sexuals o de corrupció, molt escaients amb les seves formes de vida”. El primer spin doctor de la història també diu al seu germà que organitzi banquets, i que procuri ser “accessible nit i dia”, no només pel que fa a la disposició horària sinó a l’expressió del rostre: si aquesta “dona a entendre que tens intencions secretes i inconfessables, poc importa tenir oberta l’entrada de casa”. Entre les recomanacions també hi ha l’esperit entusiasta: val més fer promeses que tenir una actitud negativa. “Una promesa resta subjecta a l’atzar, és per a un temps futur i afecta molt poca gent -escriu-. En canvi, una negativa segur que t’enemista tot d’una i amb molta gent”. Amb una fórmula com aquesta, acompanyada del talent de Marc Tul·li Ciceró, no és estrany que s’acabés imposant als seus dos principals contricants.