Manel estrenen 'L'amant malalta', una cançó sobre l'inici de la pandèmia

BarcelonaTot just fa un any del decret d'estat d'alarma i del confinament pandèmic. Les conseqüències de tot plegat són encara tan presents, que no cal insistir-hi gaire per recordar el que va passar en aquella primavera d'hospitals al límit i carrers buits. Tanmateix, també és interessant fer gestos per no oblidar. És el que han fet els Manel amb la cançó L'amant malalta que estrenen aquest dijous. La cançó i el videoclip viatgen a aquells dies d'incertesa i desconcert. Tal com explica el grup, aquesta "crònica d’una cita frustrada per un brot de febre se submergeix en els pensaments d’un conductor hedonista que vagareja pel perímetre d’una ciutat". El contraplà són imatges que suggereixen el que va passar, i la lletra ho reforça amb versos com "és una grip amb febres altes" i "ma mare diu que hi ha una passa". La música, que remena la melancolia del synthwave, acaba de dibuixar l'estat d'ànim que no amaga un punt de ciència-ficció distòpica.

El videoclip l'ha dirigit Víctor Carrey, que el 2017 ja havia fet un altre clip per als Manel, el de Quin dia feia, amics. Aquesta vegada Carrey filma espais buits de Vila-Seca, Cambrils, el Prat de Llobregat i Barcelona que lliguen perfectament amb l'atmosfera d'una cançó produïda per Jake Aron, el productor dels dos últims àlbums dels Manel. En les pròximes setmanes el quartet barceloní actuarà a Girona (Auditori, 19 i 20 de març), Barcelona (Monumental Club, 9 i 10 d’abril) i Lleida (Sisquere Festival, 16 d’abril) i Crevillent (Auditori, 30 d'abril), tots els concerts amb les entrades exhaurides.

‘L’amant malalta’

La meva amant està malalta.

És una grip amb febres altes.

Avui anàvem a sopar, en tenia moltes ganes.

La meva amant està malalta.

M’ha contactat a mitja tarda.

Dins els llençols suats el seu cos tremolava.

Jo vaig conduint, i arriba la nit,

i es perden les línies del paisatge,

i el retrovisor se m’omple d’estels

i penso en anar a visitar-la.

La meva amant està malalta.

Ma mare diu que hi ha una passa.

Avui anàvem a sopar i a l’Antilla, a ballar salsa.

La meva amant està malalta.

El cap bullent no troba calma.

Ni els dos peus glaçats amb les ungles pintades.

Jo vaig conduint, enmig de la nit,

pels límits de l’àrea suburbana,

i el retrovisor se m’omple d’estels

i de llums dels patis de les cases.

Rugeix el motor, soc lliure i veloç

i la meva amant està malalta.

Veuria el trencall, les flors al balcó,

potser aniré a visitar-la...

Sí, potser aniré a visitar-la...