Maluma, en el punt de mira feminista

Els números demostren que els artistes llatins són els grans dominadors de la música de masses d’aquest últim lustre, solistes que miren cara a cara tòtems com Beyoncé o Bruno Mars. Amb l’esperit urbà com a marca i un alè indiscutiblement pop, noms com J. Balvin, Maluma, Bad Bunny i Nicky Jam, cadascun en la seva disciplina i amb els seus trets diferencials, regnen en llistes d’èxit de ràdios i streamings de tot el món. I, entre tots ells, el més polèmic és el colombià Juan Luis Londoño, àlies Maluma, que aquest dissabte torna al Palau Sant Jordi un any després d’omplir-lo en la seva última gira mundial.

El setembre de l’any passat el cantant s’aturava a Barcelona amb dos avals indiscutibles: l’èxit global de Felices los 4 (la cançó que va destronar Despacito i que actualment suma gairebé dos mil milions de reproduccions entre Spotify i YouTube) i el reconeixement popular gràcies a les seves col·laboracions amb Shakira. Ara torna a la ciutat amb nou disc i en plena polèmica per acusacions de masclisme, un afegitó que no ha parat de perseguir-lo durant tota la seva carrera.

Què podrem esperar del nou xou de Maluma a Barcelona? Si fem cas del que va ensenyar-nos fa tot just dotze mesos, viurem un espectacle canònic de pop d’estadi, on mesura mil·limètricament els tempos repartits entre el ball, la interacció amb el públic, els moments íntims i les explosions amb els seus grans hits, que en té un bon grapat. A F.A.M.E., el seu treball més recent, Maluma combina totes les seves virtuts i defectes: segueix sent un artista que marca tendència en tretze cançons (i un remix salsero de Felices los 4 amb Marc Anthony) de base reggaeton i aproximacions al trap, el R&B i la música tropical, però alhora les seves lletres giren repetitivament entorn de l’amor i la seva relació amb les dones. No hi ha cap altra cosa que el preocupi, segons sembla.

“Els meus amics es moren d’enveja, i les associacions feministes no paren de donar-me canya”. Vaga concreció de Maluma respecte a la seva nova polèmica: la portada de Mala mía, últim senzill del colombià, en què apareix estirat al llit acompanyat de set noies pràcticament despullades. L’ús de la dona com a objecte en les seves cançons ha sigut una constant en la carrera del cantant, que va posar d’acord el feminisme universal en la denúncia d’un dels seus grans hits, Cuatro babys, en què Maluma tracta quatre dones com a semiesclaves sexuals que fan tot el que ell els demana.

Reaccions contràries

A cada moviment de Maluma es desperten dues reaccions ben contràries. Cada cop hi ha més noies que gaudeixen de les seves cançons ballant i corejant textos misògins -la majoria femenina del públic dels seus concerts és indiscutible-, lletres que, alhora, troben resposta sobretot a les xarxes socials, com la universalització del hashtag#MejorSolaQueConMaluma, que aquest mes d’agost es va convertir en trending topic mundial.

Mentrestant, el colombià intenta mantenir-se al marge d’aquests comentaris defensant que Londoño no és la mateixa persona que Maluma, un personatge que no necessàriament ha de pensar exactament igual que ell. De moment la seva actitud sembla que no li ha fet pas perdre fans, més aviat el contrari.

+ Detalls

Maluma

Palau Sant Jordi

15 de setembre