Els zombis a la Guerra Civil de 'Malnazidos' inauguraran Sitges

BarcelonaZombis i Guerra Civil. Aquesta és l'original equació temàtica de Malnazidos, la pel·lícula que el 8 d'octubre inaugurarà la 53a edició del Festival de Sitges. Dirigida a quatre mans per Javier Ruiz Caldera i Alberto de Toro, el film està protagonitzat, entre d'altres, per Miki Esparbé i Aura Garrido. “Després de dirigir cinc comèdies, Malnazidos és la meva primera pel·lícula de gènere fantàstic, així que inaugurar Sitges és un veritable honor”, ha explicat Ruiz Caldera aquest dimarts en la presentació del festival.

Malnazidos, que està produïda per Telecinco Cinema, havia d'estrenar-se al setembre, però la crisi del coronavirus va fer saltar els calendaris pels aires i va obrir la possibilitat d'una estrena al festival. “Nosaltres sempre la vam veure com una pel·lícula perfecta per al públic de Sitges, al qual portem prop de 30 anys venint com a espectadors”, ha afegit De Toro, el muntador habitual de Ruiz Caldera. Malnazidos, que adapta la novel·la Noche de difuntos del 38, de Manuel Martín Ferreras, és la seva primera pel·lícula com a director.

Amb l'elecció de Malnazidos com a film inaugural, Sitges recupera la tradició d'obrir el festival amb un títol de fantàstic català, una decisió que també cal emmarcar en la situació excepcional provocada per la crisi del covid, que limitarà molt les presències internacionals. “Treballem amb la possibilitat de tenir alguns convidats europeus, però portar un convidat dels Estats Units o l'Àsia és pràcticament inviable –ha assegurat Ángel Sala, director artístic del festival–. Però hi haurà xerrades virtuals i presentacions gravades perquè les pel·lícules estiguin acompanyades d'alguna manera”.

Sala també ha garantit una “nombrosa collita” de cinema català al festival que inclourà un nou thriller de David Victori (No matarás, amb Mario Casas), que “recorda molt el cinema de Winding Refn però en una Barcelona de malson”, i La vampira de Barcelona, la pel·lícula de Lluís Danés sobre el famós personatge de la crònica negra barcelonina de principis del segle XX. Sitges també acollirà la première mundial de La cosmética del enemigo, coproducció catalana i francesa en què Kike Maïllo adapta la novel·la d'Amélie Nothomb.

De Caligari a Bruce Lee

La tradicional reivindicació d'un clàssic del cinema fantàstic o terror recaurà aquesta edició en El gabinet del Dr. Caligari (1920), de Robert Wiene, títol pioner de l'expressionisme alemany i del cinema de terror que va representar una ruptura radical amb l'estil de representació naturalista. L'estètica visual del film inspira el cartell d'aquesta edició, “un laberint expressionista”, en paraules de Sala, que també ha avançat la publicació d'un llibre sobre la influència de la pel·lícula editat per Hermenaute. Coincidint amb el centenari del film, Sitges programarà un cicle al voltant de la pel·lícula, Sombras de Caligari, que inclourà El procés d'Orson Welles.

Pel que fa a la programació, Sala ha destacat una presència important de cinema francès que segons el director artístic del festival viu “un renaixement del cinema de gènere després de molts anys produint comèdies de formatge i paté”: La nuée, de Just Philippot, serà un dels títols d'aquesta nova invasió del terror francès. El festival també mirarà cap a l'est d'Europa amb la russa Sputnik, una “revisió de la temàtica d'Alien des d'un punt de vista molt original” i les hongareses Comrade Drakulich i Post Mortem, que Sala ha presentat com “una de les pel·lícules de terror de les quals més se'n parlarà aquest any”.

Tampoc faltarà a la cita el cinema asiàtic amb un dels films coreans de l'any, Peninsula, la seqüela de Train to Busam que havia d'estrenar-se a l'edició avortada de Canes. L'anime Lupin III: The first, la primera pel·lícula amb guió d'Alan Moore (la britànica The show) i la sensació de l'últim Sundance (Relic) completen el més destacat del primer avançament de la 53a edició del festival, en què també es recuperaran clàssics moderns en edició remasteritzada com L'home elefant de David Lynch o Desafiament total de Paul Verhoeven i documentals sobre Stanley Kubrick i Bruce Lee.

Dos festivals en un

La crisi del covid no només afectarà a les presències de convidats. Mònica Garcia, directora de la Fundació del Festival, ha confirmat que la 53a edició tindrà un model híbrid: “és com si estiguéssim treballant en dos festivals, un de físic i un de virtual en què no hi seran totes les pel·lícules que es veuran en les sales però si entre el 70% i el 80% de la programació”. Els títols que estiguin disponibles en línia només podran visionar-se des de l'estat espanyol i estaran limitats a “1.200 butaques virtuals”, una xifra que haurà d'incloure també els visionats de premsa i indústria.

Les mesures excepcionals també afectaran a la programació, que caurà a uns 120 títols. I les projeccions en sala comptaran amb un protocol específic de seguretat. “Totes les entrades han de ser preassignades i s'haurà d'identificar tots els espectadors –ha explicat Garcia–. Tot i que en principi ja no hi ha límits màxims d'aforament, la nostra idea és no omplir els cinemes més del 75% o el 80% per deixar un marge d'autoregulació”. Així mateix, el festival incentivarà la compra anticipada i espaiarà molt les sessions, motiu principal de la reducció de programació.