La maledicció de Rigoletto torna al Liceu

BarcelonaEl duc de Màntua, Gilda i Rigoletto constitueixen un dels triangles tràgics més populars de la història de l'òpera. Prou que ho sap el públic barceloní: des del 1853, Rigoletto, de Verdi, s'ha representat 325 vegades al Gran Teatre del Liceu. L'últim cop va ser el 2017, amb direcció escènica de Monique Wagemakers, un fastuós vestuari de la guanyadora de tres Oscars Sandy Powell i un repartiment encapçalat per Javier Camarena, Carlos Álvarez i Desirée Rancatore. Aquella mateixa producció estrenada a Amsterdam el 1996 i actualitzada diverses vegades és la que torna ara al Liceu, on se'n faran quinze funcions del 28 de novembre al 19 de desembre, amb direcció musical de Daniele Callegari.

A més del retrobament amb el minimalisme escènic i el fascinant desplegament cromàtic que posa en joc Wagemakers, el principal atractiu d'aquest Rigoletto és el trio protagonista del primer repartiment: el tenor francès Benjamin Bernheim (duc de Màntua), que debuta al Liceu, el baríton britànic Christopher Maltman (Rigoletto) i la soprano russa Olga Peretyatko (Gilda). Ells seran els encarregats de cantar la tragèdia de la filla del bufó del duc en una producció en què l'escenografia de Wagemakers treu "elements realistes de la història" per deixar "espai a la música". "Com més clara és l'escenografia millor s'escolta la música. De fet, jo escolto la música pels ulls", diu la directora escènica neerlandesa.

“És una òpera sobre l’abús de poder: el duc abusa de Rigoletto, que alhora exerceix el seu poder sobre Gilda”, recorda Wagemakers, que insisteix en el que ja havia explicat fa quatre anys. El director artístic del Liceu, Víctor Garcia de Gomar, hi aporta una connexió amb el present mitjançant el Joker de la pel·lícula dirigida per Todd Phillips el 2019: "Com el Joker, Rigoletto és un comediant que vol ser acceptat per la societat. Però un accident provocat per l'abús de poder del duc activa una venjança terrible", diu Garcia de Gomar sobre la maledicció que acompanya Rigoletto des del primer acte. Com diu Maltman, "el camí cap a l'infern està pavimentat de bones intencions".

Una estrella d'Instagram sense ànima

"El duc de Màntua és tan fred... És com una estrella d'Instagram sense ànima, un intocable; és el poder que no es pot doblegar. És patètic i té una necessitat masculina molt estúpida de reafirmar-se constantment", diu Benjamin Bernheim sobre un personatge que al Liceu també interpretaran Saimir Pirgu i Josep Bros. Líricament, però, el duc és un personatge molt llaminer: "Hi ha moments fantàstics per cantar, i suposa un gran exercici vocal", assegura Bernheim. La rèplica masculina al duc és Rigoletto, el paper "preferit" de Christopher Maltman, que a Barcelona alternarà el rol amb Markus Brück. "És una de les millors òperes que s'hagin fet mai", afegeix Maltman, content també de poder cantar-la en aquesta producció "amb un peu en el passat i l'altre en el futur". Per a Olga Peretyatko, a més, és important que la directora d'escena neerlandesa sigui també present en aquesta reposició. "Treballant amb la Monique per fi he entès com interpretar la Gilda, que no és només una víctima de l'abús de poder dels homes. Tampoc és només la filla de Rigoletto, sinó una adolescent que vol la seva llibertat. Tot és molt potent, en aquesta producció, i la Gilda també", explica Peretyatko, que alternarà el paper amb Aigul Khismatullina, que debuta al Liceu després de guanyar el Concurs Viñas del 2019.