'Malasaña 32': Albert Pintó filma un 'Poltergeist' a l’Espanya de la Transició

BarcelonaDirecció: Albert Pintó. Guió: Ramón Campos, Gema R. Neira, Salvador S. Molina, David Orea. Espanya (2020). 90 minuts. Amb Begoña Vargas, Iván Marcos, Bea Segura i Javier Botet.

A mig camí entre el relat amb casa encantada (a la manera d’El orfanato de J.A. Bayona) i el terror de caire costumista que va explorar Paco Plaza a Verónica, Malasaña 32 del terrassenc Albert Pintó aconsegueix singularitzar la seva proposta donant forma a un horror palpable, d’arrel monstruosa, però alhora marcadament indefinit. Un terror abstracte –un "dolor" indeterminat, segons apunta un personatge– que sembla perseguir allà on va una família que arriba a Madrid des de l’Espanya rural el 1976, només un any després de la mort de Franco. Així, en el malestar de cada membre del clan hi ressona tant l'angoixa que suposa adaptar-se a l'hostil univers cosmopolita com la intransigència d'una Espanya ferotgement atàvica, sense oblidar una presència fantasmagòrica que també arrossega el pes de la intolerància.

És possible que el film de Pintó abusi d'alguns efectismes que busquen l'ensurt a tota costa, però el director aconsegueix executar amb solvència la difícil jugada d'aplicar una pàtina de genuí color local a un film construït sobre referents aliens. Imagineu que en la casa de Psicosi hi sonés el Yo soy aquel de Raphael, o que en la pantalla de televisió de Poltergeist hi desfilés una iaia maquiavèl·lica sortida de l’imaginari de La bola de cristal. Finalment, són aquestes imatges híbrides les que nodreixen el món de Malasaña 32.