Crit del Malandain Ballet per salvar el planeta

TerrassaPoètica del medi ambient. Així es podria definir Sirenes, l’última de les tres peces que el Malandain Ballet de Biarritz va oferir dissabte i diumenge al Centre Cultural Terrassa i que, signada per Martin Harriague, artista basc resident de la companyia, va ser la peça més aplaudida de tota la nit. Sirenes de cues ennegrides pel petroli, criatures misterioses sorgides dels averns marins i tocs de llum que s'apaguen sota bombolles de plàstic són el toc d'alerta del jove coreògraf per salvar els oceans en un ballet coral, molt físic i inquietant, sobretot el tros de les sirenes agonitzant al ritme de la música barroca de Vivaldi. Magníficament interpretat pels ballarins tant a nivell físic com emocional, la peça, un punt naïf, va corprendre els espectadors des del primer moment.

I és que l'espectacle del Ballet de Biarritz (1998), companyia dirigida pel francès Thierry Malandain i formada per 21 ballarins d'excel·lent formació acadèmica que combina l'estil neoclàssic i el contemporani, va voler ser un crit per salvar el planeta.

L’obra que obria la vetllada, Nocturnes, signada per Malandain, és, com els Nocturns de Chopin, un retrat del desamor, del somni impossible de l'amor romàntic aixafat pel pes de l'eterna malenconia. Passos a dos, escenes corals, vestuari actual i llenguatge amb reminiscències de Mats Ek, l'obra esdevé pur lirisme i un goig a l'ull de l'espectador, amb uns ballarins entregats en la seva impecable interpretació.

Finalment, a Pastoral, basada en la Sisena simfonia de Beethoven, Malandain ens insta a defensar la natura, no com l'entenia Beethoven sinó com una necessitat urgent de salvar-la i salvar-nos amb ella. Es tracta d’un ballet alegre i jovial d'estil purament neoclàssic i nous moviments, amb estètica de la Grècia Antiga com un espai de senzillesa, bellesa i harmonia. Amb tot, l’excessiva llargada de l’obra i l’estil repetitiu fins a la sacietat, amb frisos grecs que s’entortolliguen en formes geomètriques sense fi, es va fer una mica excessiu.

En record de Montse Otzet

Dissabte a la nit al Centre Cultural Terrassa va ser també una nit de commogut record per la gran i estimada crítica de dansa Montse Otzet, desapareguda dijous passat; una dona de somriure etern, apassionada i discreta que a través dels seus escrits, sempre ponderats i plens de saviesa, va saber encomanar el seu amor incombustible a la dansa.