El Maig del 68, vist des de l’òptica del ‘France-Soir’

BarcelonaLa imatge del líder estudiantil Daniel Cohn-Bendit encarant-se a un policia davant la Sorbona de París és una de les instantànies més conegudes del Maig del 68. Capturada per Gilles Caron, la fotografia va fer la volta al món durant els esdeveniments de fa 50 anys i es va convertir en una de les icones de la revolta, però no va ser, ni de bon tros, l’única que es va disparar aleshores. L’agència francesa Roger-Viollet, de fet, disposa d’un fons de sis milions d’instantànies elaborades pels fotògrafs del diari France-Soir durant el Maig del 68.

D’aquesta vasta producció la mateixa agència va digitalitzar-ne prop de 25.000 fa dos anys i va seleccionar-ne les 50 més significatives per configurar una exposició. Després de passar per Madrid, la mostra s’ha instal·lat ara al Palau Robert, on es podrà veure fins a l’11 de setembre. L’exposició es titula Maig del 68 pels fotògrafs del France-Soir i està impulsada pels instituts francesos d’arreu de l’estat espanyol.

En una de les imatges, un gran arbre tombat al carrer bloqueja el pas d’una dona gran. En una altra, un estudiant vestit amb camisa i corbata sagna assegut al replà d’un edifici després de rebre un cop durant les manifestacions. La violència i el caos protagonitzen gran part de les fotografies, a través de les quals l’exposició retrata l’ambient de revolta des de l’òptica dels 25 fotògrafs de la capçalera francesa. “El France-Soir era el diari de més tirada a França. Repartia un milió d’exemplars i, durant aquells dies, va tenir fotògrafs treballant les 24 hores del dia”, explica el responsable editorial de l’agència Roger-Viollet, Dominique Lecourt, que assenyala que “els més atrevits eren els que feien el torn de nit, quan tenien lloc les manifestacions més violentes”.

El France-Soir tenia tendència a reenquadrar les imatges -totes, en blanc i negre- per subratllar el focus de cadascuna, però des de l’agència han mantingut a la mostra els enquadraments originals. “Són fotografies amb molta força -assenyala Lecourt-. En una [la que encapçala aquest text] es pot veure una persona estirada a la calçada. El diari va publicar només la imatge del seu cos, però sencera guanya significat: el fotògraf va capturar la policia passant pel seu costat i una noia observant-ho tot des de dalt d’un tramvia”.

Tot i que els aldarulls i la tensió al carrer omplen la majoria d’instantànies de la mostra, aquesta també plasma el vessant més polític del moment. Ho fa, per exemple, amb un retrat de l’aleshores primer ministre, Georges Pompidou, just després d’una reunió cabdal, o amb la imatge de Cohn-Bendit fent un cafè en un bar amb amics. Més enllà de les manifestacions estudiantils, també s’inclouen imatges d’altres col·lectius com els actors i els moviments d’extrema dreta, que s’oposaven a les reivindicacions obreres però que “sempre es van mantenir al marge dret del Sena, lluny de les altres concentracions”.

Obrers de la fotografia

A banda de relatar i recordar la revolta, l’exposició també serveix per retre un homenatge als autors de les imatges, que en aquella època es mantenien gairebé en l’anonimat. “A diferència dels que treballaven per a les grans agències o altres fotògrafs com Gilles Caron, els del France-Soir eren obrers de la fotografia sense reconeixement. El diari no firmava les imatges amb el nom de l’autor, sinó que els citava tots junts en un petit requadre al principi de la capçalera”, apunta Lecourt, que precisa que “a partir d’aleshores es va començar a reivindicar el copyright ”.

Per completar aquesta panoràmica sobre el Maig del 68, l’exposició incorpora també la projecció d’un audiovisual relacionat amb els esdeveniments. El document plasma la reincorporació a la feina dels vaguistes d’una fàbrica i ja permet intuir les lluites sindicals que es desembocarien després de la revolta francesa.