"M'agradaria que més escriptors es passessin al català"

Gairebé al principi d'Amor i guerra, la novel·la amb què ha guanyat l'últim Premi Ramon Llull, ens trobem amb un personatge que té l'aspiració de convertir-se en escriptor. "La vida d'un home canvia quan escriu", hi llegim. En quin sentit va canviar, la seva vida, quan va decidir escriure?

Les dones estem més acostumades a parlar amb nosaltres mateixes i autoanalitzar-nos. Quan un home vol escriure li cal fer l'esforç de descobrir el seu interior. En tots dos casos, però, el que és important és que si escrius vol dir que també llegeixes -totes dues accions estan lligades indissolublement-: escriure i llegir et fan més persona, però no en el sentit de ser més bo, sinó en l'aspecte que et permet tenir una connexió directa amb la teva intimitat.

L'escriptura, llavors, és una manera de conèixer-se a un mateix.

Escriure et reflecteix, és el teu mirall. Vaig començar a escriure durant la dècada dels 70 i he estat 25 anys treballant sense guanyar-me la vida amb la literatura. La meva ambició era arribar a aconseguir una veu pròpia.

Ha dit en diverses ocasions que durant molt de temps li han dit "l'escriptora sense premis". L'any 2002, però, va aconseguir el Premi Ciutat de Barcelona amb laReina de América, publicada a Seix Barral.

He estat una escriptora invisible durant molts anys, potser perquè era una dona que no escrivia com s'espera que ho facin les dones. El primer lloc on em van començar a reconèixer va ser a Amèrica Llatina, amb la novel·la La intimidad (1997), que juntament amb El país del alma (1999) i Amor i guerra formen una trilogia involuntària sobre la Barcelona de la Guerra Civil i de la postguerra. L'acció de La intimidad tenia lloc entre l'any 1950 i el 1968, El país del alma se centrava en la dècada dels 40 i Amor i guerra arrenca el 18 de juliol del 1936.

El detonant d'aquest últim llibre ha estat Ramon Mercader, l'home que va matar Trotski. La mare de Mercader era cosina de la seva àvia.

Per a mi, Ramon Mercader ha estat sempre un personatge misteriós del qual ningú parlava, a la família. El documental Asaltar los cielos , de Javier Rioyo i José Luis López Linares, em va interessar molt i vaig començar a investigar. Vaig anar a Mèxic i vaig parlar amb el seu biògraf, José Ramón Garmabella, i vaig llegir tot el que vaig trobar sobre ell: a Espanya, Ramon Mercader ha estat un nom prohibit, una taca fosca, fins i tot per als comunistes.

Mercader és només una de les peces de la novel·la, que incideix en diverses famílies i en com la guerra les canvia.

Durant la guerra homes i dones són capaços de cometre actes que en circumstàncies normals no es plantejarien. L'amor és molt important, al llibre: dos dels amants tenen ideologies diferents i a mesura que la seva relació avança es van transformant mútuament. Aquesta novel·la també vol mostrar el fracàs dels fanatismes.

Amor i guerra recorda els crims de tots dos bàndols.

He estat una escriptora compromesa des del principi. Per mi, els escriptors han de ser testimonis d'una època i han de defensar uns valors -humans, per sobre de tot-. Aquí he mirat de no posicionar-me i reflectir la Barcelona de la guerra.

Ha guanyat el Ramon Llull amb la seva primera novel·la en català, i això ha estat força polèmic.

No entenc per què és un problema. Parlo dues llengües des que he nascut i em sembla que no m'he de justificar per haver triat escriure Amor i guerra en català. Estem vivint al segle XXI, i escriure en diverses llengües cada vegada serà més freqüent. Samuel Beckett va escriure en anglès i francès, i Kafka, si hagués viscut més, hauria acabat escrivint també en txec. Catalunya ha de començar a sumar i deixar de seguir restant. M'agradaria que més escriptors es passessin al català.