“M’agrada escriure, fumar i editar, activitats d’un prestigi minvant”
BarcelonaFeia anys que Miquel Adam, que es confessa addicte a les notícies, el 30 minuts i Twitter, publicitava a través d’aquesta xarxa social amb una constància remarcable que treballava en el seu primer llibre. Havia de ser una “puta novel·la”, però finalment ha publicat un llibre de narracions, Torero d’hivern (Edicions de 1984). “Vaig començar a escriure en un blog a partir de l’any 2005 i, mal m’està dir-ho, va tenir certa repercussió -recorda-. Era La Segona Perifèria, una espècie de dietari públic en obert. Podia semblar que ho explicava tot, però callava coses... Gabriel García Márquez deia que tenim tres vides: la pública, la privada i la secreta. Jo no vaig arribar mai a exposar la secreta”. Adam diu que el blog li va representar una escola d’escriptura. “Quan el vaig deixar va ser per començar una novel·la, perquè em va semblar el pas lògic -continua-. Però ho vaig entendre malament: la novel·la era el postgrau, i no podia arribar-hi sense passar per la universitat, que són els relats”.
Torero d’hivern no és un llibre on abundin les històries de campus. Hi ha personatges que, igual que l’autor, han estudiat economia, s’han dedicat al sector editorial -Adam va treballar a Laertes durant anys, va col·laborar amb LaBreu i ara és cap de premsa d’Edicions de 1984- o han redescobert el videojoc Age of empires mentre la seva parella gestava bessons univitel·lins. “Hi ha molta vida laboral i domèstica, i uns quants intents de fugir de la realitat a través de la ficció, encara que la primera sempre guanyi -resumeix-. Alguns dels relats de Torero d’hivern reciclen escenes penoses del meu dia a dia personal i a l’oficina”. Antiherois? “Sí i no, o no només antiherois. «Escriure és una forma de venjança», deia Joan Fuster. Hi estic totalment d’acord, encara que és una venjança innòcua perquè cada vegada hi ha menys lectors”. ¿Aquestúltim comentari el fa com a autor o com a editor? “Sóc optimista perquè en català he llegit i continuo llegint grans llibres. Com a editor has de saber que ets en una plaça de toros buida. Com a autor crec que tothom que comença ha de tenir orgull i ser valent. Si la plaça es comença a omplir de gent, millor!”
Contes de resistència
A la primera de les històries de Torero d’hivern, una persona adulta es desperta “de sobte l’any 1986 amb el cos d’un nen de set anys”, i en comptes de poder predir el futur recorda amb imprecisió els fets que marcarien l’època, tret de la caiguda del Mur de Berlín i les Olimpíades de Barcelona 92. En un altre relat, un home a qui li toca fer de president de la seva escala hi instal·la un règim totalitari, on una parella de nens es dediquen a delatar els veïns incívics. A La tomba del vell Vera, Adam reconstrueix la relació com a lector i editor d’un novel·lista rus, Anatoli Veràtov, sota el qual s’amaga Serguei Dovlàtov. “M’agrada escriure, editar i fumar, activitats d’un prestigi minvant”, defensa. A Torero d’hivern hi ha narracions centrades en les tres addiccions. L’escriptura i l’edició hi apareixen sovint. El tabac estructura Per a què serveixen les targetes de visita. “Julio Ramón Ribeyro té un relat, Sólo para fumadores, on explica que és a París, no té diners i es va venent la biblioteca per poder seguir comprant tabac. Vendre’s la biblioteca és com vendre’s l’ànima... Igual que Ribeyro, al meu relat jo també volia explicar la crònica de què he fumat, com i on”.
Adam assegura que hi ha diversos punts que donen cohesió al recull. Un d’ells seria “el sentit de l’humor i l’obstinació” que comparteixen bona part dels personatges que protagonitzen les narracions. Un altre, que són relats de resistència: “Manu Chao deia « Si la vida me da palo yo la voy a espabilar ». Som la generació de la submissió. L’única victòria a la qual podem aspirar és a no oblidar-ho. Si en som conscients serem uns pringats, però no esclaus”. El pròxim pas de Miquel Adam hauria de ser acabar la seva primera novel·la, tot i que no descarta transformar-la en un segon recull de narracions. “M’agradaria tancar l’etapa d’escriure textos que parteixen de mi per fer ficció”. Aquest és el difícil objectiu que es marca.