Un relleu generacional al Teatre Victòria ple d’il·lusió

BarcelonaL’any que Dagoll Dagom, el Tricicle i Anexa entraven al Teatre Victòria com a llogaters (agrupats sota l’empresa Tres per 3) naixia a Badia del Vallès Antonio Díaz, el Mago Pop. 33 anys després, el jove mag firmarà el contracte de compra d’aquest teatre, un dels més grans, acollidors i ben equipats de la ciutat. Al juny es materialitzarà el relleu, però la notícia s’ha avançat aquest divendres per poder anunciar la propera temporada a Barcelona després d’un any i mig omplint el Teatro Rialto de Madrid. Només dues hores després que s’obrís la venda d’entrades per a 'Nada es impossible', que inaugurarà la nova etapa del Victòria al setembre, s’han venut 100.000 euros en tiquets, deia una astorada Anna Rosa Cisquella, de Dagoll Dagom.

El tricicle Paco Mir concretava els motius de la venda: “Ens apropem a la setantena”, afirmava, exagerant. Però el que és cert és que El Tricicle ha anunciat el seu comiat i que Dagoll Dagom no es planteja fer cap altre musical de gran format. I amb Tres per 3 encara els quedarà la gestió del Teatre Poliorama: “No deixem el món del teatre. Només tindrem la meitat dels maldecaps”, deia Paco Mir.

Tot i això, ahir es respirava l’ambient d’un dia històric. Tres empreses-companyies fundades entre 1974 i 1981 assumien l’inici de la seva retirada i passaven el relleu a un jove a qui anomenen “l’hereu”. “Venem un teatre però a un home de teatre, a un entusiasta, a un amic, al fill que no hem tingut que continuï la nostra feina. Que ell en gaudeixi tant com nosaltres n’hem gaudit”, va dir Anna Rosa Cisquella, llegint un comunicat consensuat pels vuit socis de Tres per 3. Però els afalacs van anar en totes direccions. El mag va alabar l’empresa “per la seva gestió i els seus èxits artístics” i per haver-hi fet “desfilar alguns dels espectacles més importants de la història del país”. Les fotos del vestíbul en són testimonis: 'Mar i cel', 'Sit', Marcel Marceau, 'Spamalot', 'Grease'...

Un somni fet realitat

“Tenir un teatre és el gran somni de la meva vida”, va afirmar Antonio Díaz, que estava acompanyat pels seus pares a primera fila, l’alcaldessa de Badia del Vallès i alguns dels seus col·laboradors. Format a l’Institut del Teatre, la seva vocació va ser precoç. Amb 19 anys comença a fer espectacles al Teatreneu, li arriba la popularitat gràcies al canal Discovery Max, amb 22 anys rep el Premio Nacional de màgia i el 2013 arrenca les funcions de 'La gran ilusión', que estarà en cartell fins al 2017. Ara és un fenomen 'rebentataquilles'. L’equip actual del mag ha crescut fins a les seixanta persones, mentre que al teatre n’hi treballen una vintena que espera poder mantenir en plantilla. “Ho donarem tot perquè el teatre continuï sent un referent”, va afegir.

El mag va assegurar que fa la inversió a títol personal. “Vaig tot sol. Sentir-me lliure era important”, va dir, sense voler quantificar la xifra final que s’ha acordat després d’un any de negociacions. Díaz havia estat mirant teatres a Madrid i tenia l’operació mig embastada, però assegura que va projectar com es veia “quan sigui gran” i es veu a Barcelona. “No em veig actuant en espectacles, però sí produint-ne”. ¿I com s’imagina la programació del Victòria, que té més de mil localitats? A més de la seva màgia, que vol fer créixer amb grans formats, s’acolliran “grans produccions, musicals, espectacles de qualitat de qualsevol gènere” i obrirà la porta als muntatges dels actuals propietaris, que s’han ofert a assessorar-lo si cal. També va apuntar que hi haurà concerts i que s’imagina gales de mags que admira. “Aquest teatre permet somiar”, va dir. Aspira a atreure a Barcelona fans de tot l’Estat i també turistes, a més de públic local. “Crec que és important tenir una casa a la meva ciutat en els anys més importants de la meva carrera. Tinc un equip preparat i il·lusionat. El risc sempre hi és, però no serà perquè no ho intentem”, va assegurar Díaz. De tota manera, això no el farà renunciar a altres somnis: l’estiu que ve té prevista una temporada a Broadway.

Un nou capítol de la història

“Teníem ofertes millors –apuntava Paco Mir– però la motivació no era econòmica sinó trobar una persona en la qual ens sentim reflectits. És un traspàs dolorós, abandonem casa nostra, però li entreguem a ell, amb qui tenim una sintonia absoluta”. “Té les ganes que nosaltres teníem de menjar-nos el món quan vam començar l’aventura de ser empresaris”, insistia Cisquella. Era el 1986 quan les tres empreses es van unir perquè volien disposar d’un teatre on fer temporades llargues amb els seus espectacles, ja que llavors tenien poques opcions d’entrar al circuit. La seva intenció era fer un “teatre popular de qualitat”, recordava Cisquella, i “recuperar el Paral·lel mític” que havia quedat arrasat després del franquisme. Al final van reformar la sala de cap a peus el 1992 i la van comprar a la família Balaguer, que n’era propietària des dels anys 50. El teatre havia obert el 1905 com a Pabellón Soriano. Un segle després, la màgia tornarà al que va ser un teatre de varietats. “Ara està naixent la persona que et comprarà el teatre”, li va dir Paco Mir al seu fill putatiu. El Mago Pop ja firmaria.