Antonio Díaz, el Mago Pop: “És una llàstima que no hi hagi gens de màgia als teatres públics”

BarcelonaFalta una hora i mitja perquè comenci la funció i a l’entrada del Teatre Victòria ja es perceben els primers símptomes de l’efecte badoc. Admiradors i curiosos del Mago Pop espien a través dels vidres del teatre esperant veure fugaçment l’artista abans que s’obrin les portes. L’expectació que ha aconseguit generar Antonio Díaz (Badia del Vallès, 1986) amb l'espectacle Nada es imposible, dirigit pel Mag Lari, és digna dels grans fenòmens escènics que ostenten la combinació perfecta d’ambició, inversió, esforç i sort.

Fa anys que Díaz recull els fruits de la seva feina –el 2008 li van donar el Premio Nacional de màgia–, però els últims mesos el mag es mou còmode al capdamunt d’un cim professional. Va comprar el Teatre Victòria fa just un any i, des que va estrenar el xou l'octubre del 2019, ha exhaurit les localitats fent vuit funcions cada setmana, amb entrades que van dels 26 als 61 euros.

A què atribueixes l’èxit de Nada es imposible

A Madrid va anar extraordinàriament bé, va batre tots els rècords. A Barcelona semblava difícil que vingués tanta gent. En un teatre gran, on hi caben unes 1.300 persones, i fent tantes funcions, que vingui tanta gent és una barbaritat. No havia passat mai. El boca-orella ha funcionat molt. D’alguna manera també sento que ens han premiat la valentia.

Quin era el risc econòmic quan vau començar al Victòria?

Entre comprar el teatre i la inversió tècnica estem parlant de molts milions d’euros. És una bogeria en el món del teatre, sobretot perquè la nostra companyia depèn d’un sol espectacle, no som una productora que en tingui vint i pugui diversificar. Avui dia que algú compri un teatre no passa gairebé mai. Era un somni vital i un repte, estem tots molt contents. Em costa dissimular-ho!

Fins quan es pot mantenir aquest ritme de rècords?

L’espectacle ha anat tan bé que el futur del Victòria ja no en depèn. Aquesta és una gran notícia, perquè era el que volíem que passés, però ens pensàvem que tardaríem més temps. El teatre ja no està en risc, sinó que té un futur extraordinari. Ara volem que sigui la casa dels millors espectacles possibles. Volem que vinguin grans muntatges internacionals i també produir aquí. D’altra banda, amb la marca Mago Pop anirem ara als Estats Units amb el repte de continuar creixent.

Estareu dos mesos a Broadway amb la versió en anglès de Nada es imposible

Hi serem només a l’estiu, perquè teníem altres compromisos internacionals tancats per després. M’encantaria poder compatibilitzar aquests compromisos amb poder tornar al Victòria, perquè aquí hi estic molt feliç tant personalment com professionalment. A més, l’espectacle està anant tan bé que em sap greu marxar. El West End o Broadway es converteixen en grans avingudes quan hi ha espectacles que aguanten moltes temporades. Aquest repte, que també ha aconseguit El rey león a Madrid, fa que les grans productores s’arrisquin. Cal aconseguir que vinguin aquí produccions més grans i donin vida al Paral·lel, que té un futur increïble.

Fa anys que els teatres del Paral·lel parlen de convertir-lo en una gran avinguda a l’estil de Broadway,

En un any socialment molt remogut, potser aquest serà un dels millors anys de la història del Paral·lel. Aquesta dada ens ha de fer veure que això és possible. Tot passa per una barreja d’esforç i ambició. No es tracta només de pensar que tot anirà bé. Es tracta d’apostar, i des del sector privat hem d’invertir. Cal fer bé les coses, i al Paral·lel estem tenint moltes converses amb altres teatres i també amb altres sectors, com el de la restauració. Crec fermament que el Paral·lel es pot convertir en el nostre Broadway i que li espera un futur molt prometedor.

Quins són els plans per al Victòria quan no hi actuïs tu?

El Victòria té un escenari i unes condicions perfectes per acollir grans espectacles que no caben en altres teatres. Penso en grans musicals, perquè normalment són les produccions més ambicioses, però qualsevol bon espectacle hi pot tenir cabuda. Hi veurem de tot.

Per què vas comprar el Victòria i no un altre teatre?

Fa anys que volia comprar un teatre, i teníem molt avançada una compra a Madrid. Com a estratègia de marca era més sensat. Però vaig imaginar-me on voldria ser d’aquí uns anys i hi va influir la qüestió sentimental. Vaig pensar que m’encantaria que el Victòria fos casa meva. Volia donar els millors anys de la meva carrera a la meva ciutat. Confio plenament en Barcelona, i aquest primer any m’ha donat molt la raó. Barcelona té el potencial de Madrid, Londres o Berlín.

Com és el públic que us ve a veure?

Tenim una ocupació del 100% des del primer dia, pel teatre hi han passat més de 300.000 persones. Veiem que molta gent repeteix. Els espectadors venen d’arreu de Catalunya i de tot Espanya. Gairebé un 15% del nostre públic és de fora d’Espanya. El futur també passa per atreure aquest públic internacional. El teatre encara no és un reclam consolidat per als turistes. Hem de crear marques internacionals des de Barcelona, que aconsegueixin tenir un nom a fora i que la gent que vingui a la ciutat vulgui veure-les aquí.

A Nada es imposible

La màgia ha sortit massa dels teatres. S’ha associat massa a casaments, comunions i batejos, i ha perdut el component teatral. Molta gent la relaciona amb festes i no amb grans sales de teatre. I malgrat tot l’artista més taquiller de la història és David Copperfield, que ha venut més entrades que Madonna, Michael Jackson i Elvis junts. És una barbaritat. La màgia té un passat increïble i un futur al·lucinant. Ha de tornar als teatres, perquè és un gènere que fascina un públic transversal i que porta els adolescents a les sales. La generació YouTube ve a veure’ns, i això em flipa.

Quin espai deixa el teu èxit per a altres mags a la cartellera barcelonina?

Hi ha tants espectacles de màgia en teatres com de monòlegs, i més que de dansa. La màgia està ocupant també les sales petites, l’escena underground. Hi ha molts mags que s’estan fent un forat en aquests espais, i estic convençut que aviat faran el salt a sales més grans. No és fàcil, perquè la inversió d’aquests espectacles és complicada, però si hi ha produccions que funcionen també és més fàcil que altres productors s’hi atreveixin.

Un dels territoris més difícils de conquerir per la màgia són els teatres públics. Per què?

És una llàstima que no hi hagi gens de màgia als teatres públics. Sé que molta gent considera la màgia un gènere menor, però també és responsabilitat dels mags aconseguir que deixin de fer-ho. És absurd, i un despropòsit, que la màgia sigui l’única art escènica amb un 21% d’IVA. Segurament el senyor d’Hisenda que ho va decidir no ha vist mai un espectacle de màgia, perquè sabria que un mag és un actor i que un espectacle de màgia és una ficció. Un mag interpreta igual que un actor, un ballarí o un acròbata.

Fa un any deies que el teatre és un sector difícil. Encara ho penses?

Sí, i encara és més difícil del que em pensava. Hi ha milions de coses impossibles de tenir en compte quan fas pressupostos o quan planifiques. S’han de prendre moltes decisions petites al llarg del dia, i em preocupa que es mengin l’essència del que és important. Voldria poder respondre la pregunta el dia que tinguem alguna cosa que no funcioni aquí, perquè aleshores serà quan realment demostrem com reaccionem. També serà el moment de posar a prova l’equilibri entre la part més comercial, perquè el teatre evidentment ha de funcionar, i l’artística. No em veig programant espectacles dels quals no estigui superorgullós.

A l’espectacle expliques que has complert el teu somni d’infantesa, poder viure de la màgia. Quin és el teu somni a partir d’ara?

Ara venen grans desafiaments internacionals. Ens sentim en un moment estrany. Han passat coses que difícilment imaginàvem, estem en una posició privilegiada a àmbit mundial. Sabem que haurem de barallar-nos molt perquè ens vagi molt bé a Amèrica. El meu somni final és ser la primera marca de màgia del món i estar a Barcelona, que la gent ens vingui a veure aquí.

El Mago Pop vist per...

Maga Gisell: "Ha situat la màgia en un punt que ens beneficia a tots els professionals. A Barcelona no hi ha gaires espectacles a la cartellera, a Madrid hi ha molta més màgia, més varietat. El Mago Pop ha fet que programadors i productors donin una nova oportunitat a la màgia. Barcelona és una ciutat per on passen molts artistes de tots els països, però falta una aposta per la màgia, que es deixi de produir només des de Madrid. L’èxit del Mago Pop és una oportunitat per al mercat. També ha generat molt més interès per la màgia entre el públic jove. Això es percep a les classes de màgia que faig. A partir del seu referent, els alumnes tenen moltes ganes de veure mags en acció i d’assistir a diferents espectacles".

Mag Lari: "Més que un mag, és un fenomen que ni ell mateix acaba d’entendre. Supera totes les taquilles de la història de Barcelona i d’Espanya. A Catalunya no hi ha trajectòria de mags que facin màgia en teatre. Jo vaig obrir la porta i ell en va prendre molt bona nota. Ha convertit aquesta fórmula en la gallina dels ous d’or. Ha aconseguit arrossegar públic que normalment no anava al teatre. Fa trucs molt espectaculars, que ratllen el miracle, i té un personatge entranyable i proper, que es posa el públic a la butxaca. Ha aconseguit revolucionar el sector d’una manera molt bèstia. Però l’Antonio és un cas únic, la seva fórmula no és imitable. El seu fenomen social ens ha superat a tots en positiu".

Mag Selvin: "L’èxit del Mago Pop és molt important per al món de l’espectacle, per al Paral·lel i per a la màgia. Que hi hagi un fenomen així sempre és bo per a qualsevol art. L’Antonio deu el seu èxit al fet que és un molt bon mag i que fa una producció amb unes característiques pròpies de llocs com Las Vegas o Broadway. Però a més el seu personatge té una mena d’àngel, tothom s’enamora del jove que fa aquests prodigis. Això ha ajudat molt el boca-orella, la gent es torna boja per veure’l. De mags d’aquesta envergadura només n’hi pot haver un a Catalunya, però això no exclou altres artistes de mitjà format. El seu èxit empeny la indústria a fer més espectacles grans, i la competència sempre és bona".