Unes magnífiques 'tres germanes'
L'adaptació de Txékhov al Teatre Lliure és el millor que ha dirigit Julio Manrique
Les tres germanes
Teatre Lliure, 10 de desembre del 2020
L'adaptació de Les tres germanes de Txékhov que signen Marc Artigau, Cristina Genebat i Julio Manrique és del millor que ha dirigit Julio Manrique. I ho és perquè aconsegueix reviure amb l’imaginari visual del segle XXI les inquietuds i esperances d’aquells personatges ancorats al segle XIX i fer palès que el que albiren ells per d’aquí cent o dos-cents anys nosaltres ho seguim albirant per a les futures generacions (amb l’afegit d’una crisi climàtica galopant). Vaja, que la vida moderna no ha apaivagat la insatisfacció del món ni la difícil recerca de la felicitat. L'última escena d'aquesta versió, que no els desvetllarem del tot, és un afegitó que és al mateix temps conseqüent amb la seva mirada contemporània i inconseqüent amb el contingut metafòric de la frase més famosa de l’obra: "Anirem a Moscou". Un final qüestionable, però argumentalment assumible, que no malmet un espectacle excel·lent.
Certament es tracta d’una versió tan lliure com es vulgui, d’una contundent manipulació que treu d’aquí i afegeix allà, que retalla monòlegs, que dona una dimensió encara més coral a tota l’obra, i que potencia l’element de comèdia. Però també és cert que, al meu entendre, conserva l’esperit de Txékhov en el transvasament de la vida de la família Prózorov als nostres dies sense perdre l’ànima dels personatges. Molt al contrari, sorprèn descobrir l'actualitat, la modernitat dels sentiments amb què el gran Txékhov va dotar-los, per més que la profunditat de la paraula de l’autor es dilueixi una mica en el tractament escènic.
Cal assenyalar el concepte escenogràfic de Lluc Castells (una gran peixera), la impressionant banda sonora de Damien Bazin i el vestuari de Maria Armengol, i caldria revisar el joc lumínic que enfosqueix els rostres dels intèrprets a mesura que avança la funció. Magnífica direcció d’actors. Brillen les tres germanes (Cristina Genebat, Elena Tarrats i Maria Rodríguez), fantàstic el disseny i la interpretació de la Natàlia (Mireia Aixalà), fascinant el vell oncle de Lluís Soler i una troballa el Víctor de Jordi Rico. No se la perdin.
