Cultura01/07/2018

El magnífic debut de Pere Arquillué com a director

L'actor aborda dues peces de Václav Havel, 'Audiència' i 'Vernissatge'

Santi Fondevila
i Santi Fondevila

Barcelona‘Audiència’ i ‘Vernissatge’

LA VILARROEL 29 DE JUNY

Pere Arquillué ha sabut copsar el fons de dues obres de Václav Havel que anteriorment ja s’havien vist a casa nostra en posades en escena segurament més militants però menys càustiques. En el seu excel·lent debut en la direcció teatral, Arquillué extreu la poderosa acidesa d’Audiència i Vernissatge retratant l’estupidesa del cap/funcionari de la fàbrica de cervesa a Audiència, i la buidor d’una parella burgesa que ha fet de l’adquisició d’objectes de decoració cara la seva raó d’existir a Vernissatge.

Cargando
No hay anuncios

Audiència i Vernissatge són textos independents, units pel personatge de Vanek, alter ego de l’escriptor xec. Són dues obres amb rerefons autobiogràfic, escrites per qui va defensar les seves conviccions i va pagar amb la presó la seva independència i coherència ideològica. Es tracta de dues divertides sàtires vinculades formalment al teatre de l’absurd a les quals Arquillué ha dotat de formes diferents però igualment eficaces.

El pacte de la comoditat

El patetisme del cap de Vanek a Audiència està poderosament exagerat fins a l’esperpent en una superba i histriònica creació de Josep Julien i en una proposta plàsticament contemporània en què brilla el tractament de qualsevol gest, de qualsevol detall. I enfront d’aquesta despulla humana que s’omple ansiosament de cervesa, la dignitat, la provocadora senzillesa de Vanek, un Joan Carreras així mateix excepcional en la contenció, en la veritat que transmet.

Cargando
No hay anuncios

Una senzillesa que encara resultarà més contrastada quan visiti el nou pis dels seus amics, una parella feliç que li exhibirà com s’ha de viure i el voldrà convèncer perquè canviï les seves conviccions pel benestar al qual ells ja han accedit. ¿I no és això el que encara avui ens venen la publicitat i els partits polítics? ¿No és el consumisme de tota mena el que es ven com a paradís? Rosa Gàmiz i Josep Julien estan genials en aquest text amb una colorista lectura de gran guinyol. Una gran feina de tots plegats.