La màgia nadalenca és al teatre
El Mag Lari i Antonio Díaz defensen espectacles de grans il·lusions i Enric Magoo presenta un xou íntim
BarcelonaPer molt que sigui un vell tòpic, la màgia escènica es continua servint de la il·lusió que se li pressuposa al període nadalenc per fer forat a la cartellera. Fins després de Reis, les vacances escolars conviden les famílies a compartir estones d'oci, i el teatre, i en concret el circ i la màgia, en treuen bon partit. La mostra és que coincideixen diversos espectacles en cartell que combinen la màgia de prop i les vistoses grans il·lusions.
Una estrena absoluta, al Teatre Borràs, és la del mag Antonio Díaz. Després de l'èxit de La asombrosa história de Mr. Snow, que ha estat de gira durant tres anys, el mag de Badia presenta un espectacle que aprofita l'excusa dramàtica de la pel·lícula El xou d'en Truman. "Quan la vaig veure vaig pensar que fer un reality d'un mag seria com una mena de justícia poètica: la gent tindria un secret amb algú que alhora té molts secrets que la gent desconeix", explica Díaz. L'espectacle combina màgia de prop, l'especialitat d'aquest il·lusionista -que té un programa televisiu a Discovery Max titulat El Mago Pop - però amb un gir tecnològic -utilitza telèfons mòbils, tablets i altres objectes del públic- i les grans il·lusions. De fet, l'espectacle es titula La gran ilusión i, entre altres números, proposa un viatge en el temps a l'estil de Retorn al futur. "La màgia de mans és la tècnica, la que vol hores. A mi cada vegada m'interessen més la grans il·lusions, els números que no s'han fet mai. Busco l'estupefacció del públic", explica.
Un expert en aquest camp és el Mag Lari. L'espectacle que té en cartell al Teatre Condal és Splenda, i ara és l'última oportunitat per veure una obra estrenada el 2011 com "la superproducció de màgia amb més envergadura que s'hagi fet mai al nostre país". El muntatge requereix 17 persones i té números com l'aparició d'un cotxe en escena, tot i que els jocs més senzills, com un nen i uns globus, poden resultar igual d'efectius. En el fons, com que els números de màgia són un catàleg finit i a més els efectes especials del cinema o fins i tot "la vida real, el que pots fer amb un iPhone, ja és bestial", diu Lari, cada cop marca més la diferència la personalitat del mag i l'originalitat de la presentació. Lari barreja màgia i cabaret amb un "humor blanc però amb un punt de malícia que el nen no capta".
Entre els representants de la màgia de prop destaca Enric Magoo i l'obra Confidències d'un prestidigitador a La Seca, amb la qual no només acosta la màgia al públic sinó que descobreix què fa un mag al camerino: l'espectacle arrenca quan acabaria una obra convencional. On la màgia no té data de caducitat és al Teatreneu: Màgia S.A. i la seva versió júnior estan tota la temporada en cartell. Per acabar, un altre personatge amb poders que continua a la nit a la Sala Muntaner és Luis Pardo, que Hypnos explora el poder de la hipnosis i la suggestió.