'En los 90': madurar en la cultura 'skate' dels noranta

BarcelonaDirecció: Jonah Hill. Guió: Jonah Hill. 85 min. Estats Units (2018). Amb Sunny Suljic, Katherine Waterston i Lucas Hedges.

“Tens just aquella edat d'abans que els paios es tornin imbècils”, li diu una noia a Stevie (un tendre i magnètic Sunny Suljic), l'adolescent protagonista d''En los 90'. Molt més que una mera mirada nostàlgica dels anys noranta, la notable 'opera prima' com a director del també actor Jonah Hill homenatja la subcultura 'skate' com a context del pas de la infància a la joventut del protagonista. Des de la primera escena, Stevie ja assimila, primer de la mà del seu germà i després amb una colla d'amics aficionats a l''skate', una sèrie de dinàmiques lligades a l'agressivitat, l'admiració i la rebel·lia com a peatges en el procés de fer-se gran.

Jonah Hill i els amics que fem als tretze anys

Rodada en 16 mm, Hill entronca a 'En los 90' amb un sentir d'aquella dècada (atenció a la banda sonora amb el millor hip-hop del moment) a través també d'una estètica cinematogràfica pròpia de la subcultura 'skate' que han practicat directors com Larry Clark, Gus Van Sant i Harmony Korine. Hill també entén l''skate' com una manifestació juvenil que passa en part per reapropiar-se un espai urbà l'accés al qual els membres d'aquesta subcultura tenen restringit. Però el to del seu film es distancia del pessimisme o la poètica 'trash' d'aquells cineastes per decantar-se cap a un registre més carregat d'esperança i també, en l'última part del metratge, amb certa vocació alliçonadora respecte a aquells rituals mal entesos d'accés a la masculinitat adulta.