El govern espanyol condiciona els ajuts europeus per comprar llibres al 50% en castellà

BarcelonaEl ministeri de Cultura ha obert una línia d'ajudes per a la compra de llibres per a les biblioteques públiques estatals, gràcies als fons europeus de recuperació postcovid. En total, s'invertiran 10 milions d'euros per adquirir 450.000 llibres. Però, segons ha pogut saber l'ARA, les ajudes van condicionades a un fet: que la compra sigui com a mínim del 50% de llibres en castellà en les comunitats amb llengües cooficials. El 50% restant pot ser en català i, d’aquesta meitat, fins a un 10% pot ser en altres llengües estrangeres o cooficials de l’Estat. En les comunitats monolingües, la compra de llibres ha de ser el 90% en castellà, i limita al 10% la compra de llibres en altres llengües cooficials o estrangeres. És la primera vegada que Madrid estableix una quota per a la compra de llibres per a les biblioteques públiques, quan l'elecció dels títols sempre els havien fet autònomament les biblioteques d’acord amb criteris professionals i de servei als seus usuaris, seguint els codis deontològics.

Aquest 50% en "altres llengües" és resultat de la pressió, durant la primavera passada, de Catalunya, Euskadi, Illes Balears i Galícia. Per a Josep Vives, director general de Promoció Cultural i Biblioteques, la quota lingüística és "innecessària" i "perillosa". Originalment, el ministeri de Cultura havia marcat que la compra havia de ser el 87% en castellà i el català es quedava amb una quota del 13% perquè "partien del volum de la producció editorial en les distintes llengües", confirmen des del ministeri a l'ARA. És a dir, el criteri de partida era el nombre de títols diferents publicats, segons les xifres del mercat del llibre a Espanya. Finalment, la partida es va aprovar en la Conferència Sectorial de Cultura el 23 de juliol després de l'abstenció catalana al Consell Interterritorial "en contra de les quotes", insisteix Vives, per "blindar la ingerència amb criteris polítics". Però no només això, ja que un altre dels criteris en què hi havia desacord és en el repartiment dels 10 milions, que es farà per nombre de biblioteques, sense tenir en compte el nombre d'usuaris, cosa que penalitza les comunitats que tenen més habitants, més concentració de població i més rigor a l'hora de considerar què és una biblioteca. El repartiment ha sigut universal per a les 4.604 biblioteques de l'Estat, de manera que tocarien uns 2.170 euros per centre, amb un mínim de 1.500 euros per gastar per a cada biblioteca. Catalunya té 430 biblioteques i rebrà 916.394 euros, el 9% del total (per sota de Castella la-Manxa i Andalusia).

Del 2006 al 2010 ja hi havia una partida per a la compra de fons bibliogràfic en què el ministeri i la Generalitat es comprometien a aportar la mateixa quantitat. Aquest fons es va esfumar amb la suma del govern del PP i la crisi. Però ja llavors no hi havia quotes. L'únic intent d'establir quotes es va quedar en un esborrany el 2019 per obligar a comprar altres gèneres que no fossin novel·la. "Mai havíem tingut quotes de cap tipus", assegura Vives, que també és bibliotecari. Segons fonts del ministeri, "l’acord assolit amb les comunitats autònomes persegueix precisament respectar i fomentar el plurilingüisme, dins els paràmetres de la Constitució".

Com es compren els llibres?

Els fons Next Generation arriben ara amb un decàleg de condicions d'obligat compliment. "No té precedent, ni cap sentit, perquè no hi ha biblioteques espanyoles que no comprin llibres en castellà", afirma Vives. Les biblioteques sempre compren els seus fons basant-se en tres factors, explica el director general: les necessitats dels usuaris, la disponibilitat pressupostària (cal tenir en compte que són equipaments municipals que han de rebre suport del seu ajuntament, també en reben de la seva diputació i de la Generalitat) i la disponibilitat comercial. El fet és que "la majoria del fons no existeix en català, excepte en novel·la i literatura infantil i juvenil, en què hi ha una oferta més àmplia", admet Vives. La majoria de les publicacions científiques i assagístiques especialitzades són en castellà. Això fa que a les biblioteques públiques catalanes només un de cada quatre llibres sigui en català, com reconeixia la consellera de Cultura arran d'una pregunta parlamentària i publicava Nació Digital.

La Generalitat, doncs, no aplica a les seves biblioteques cap quota per llengua. Però sí que garanteix la presència a les lleixes de tots els títols disponibles en català. Com? "Posant 3,5 milions d'euros a disposició de les biblioteques per incentivar la compra en català", diu Vives. Aquesta xifra és la inversió anual de la conselleria de Cultura en ajudes per a l'adquisició bibliotecària en català. A banda, hi ha 1,8 milions més per a la compra de diaris i altres documents, i fins a 6 milions en altres serveis com l'eBiblio. Aquí s'hi han de sumar les ajudes d'altres administracions. Des de la Generalitat també posen en context aquesta ajuda extraordinària Next Generation, que hauria d'arribar a finals d'any: 916.394 euros són vora "el 10% del que s'acaba destinant a l'any a la compra de llibres a Catalunya", diu Vives. "¿Hi ha carència de llibres en català? No. ¿Hi ha prou diners per comprar tots els títols [en català]? Sí", afirma Vives, però aquesta deriva implica "limitar la capacitat dels bibliotecaris per comprar el que necessita la seva població".