Madonna es desferma al Palau Sant Jordi

BarcelonaMés d’una hora de cua. Dos registres personals i escorcolls de les bosses. Les mesures de seguretat extremes aplicades per l’alerta terrorista van fer que dues hores abans que comencés el primer dels dos concerts que Madonna ofereix a Barcelona, dins el Rebel Heart Tour, ja s’haguessin format dues cues quilomètriques per accedir al Palau Sant Jordi. Els assistents s’ho prenien amb paciència i alguns amb humor: un grup es feia passar el fred cantant We are the world. Malgrat tot, alguns dels punts on els agents de seguretat escorcollaven els espectadors estaven buits i s’hi podia fer via al marge de la cua. Un helicòpter sobrevolava la zona i també hi havia agents a l’interior del pavelló. Les entrades estaven exhaurides, però mitja hora abans de començar el concert la meitat de l’aforament, que és de 16.000 persones, encara no havia entrat. El discjòquei Lunice escalfava l’ambient.

El concert havia de començar a les nou, moment en què es podia veure com els espectadors entraven amb més rapidesa que fins aleshores, i Madonna va sortir a l’escenari amb una hora i quart de retard, suspesa dins una gàbia de metall i custodiada per un escamot de soldats que semblaven samurais, però que portaven llargues creus metàl·liques, i que sortien d’arreu. El públic havia corejat el seu nom i també l’havien xiulada més d’un cop, però li van perdonar l’espera i la van rebre amb una cridòria. Al llarg del concert, més que com una dominatrix implacable, la cantant es va mostrar pròxima i força simpàtica. Havia començat “la revolució” que la cantant vol despertar amb la seva música: “Barcelona! ¿Esteu llestos?” La reina del pop va començar amb dues declaracions de força del nou disc, Rebel heart : Icon, en què va col·laborar l’exboxejador Mike Tyson, que feia acte d’aparició a la pantalla gegant al fons de l’escenari, i Bitch, I’m Madonna. Va seguir el primer tema dels 80 de la nit, un Burning up en clau de rock.

Concerts que són viatges

Els concerts de Madonna són espectacles que freguen l’excés per la potència i el ritme frenètic. Però la cantant nord-americana diu que no són una simple successió de cançons, que sempre serveix acompanyades de coreografies i vídeos tan explosius com exquisits, sinó que són viatges: es vol endur el públic amb ella en una travessia basada en temes recurrents com l’empoderament, l’exaltació del sexe, la religió -l’escenari té forma de creu i un cor a l’extrem- i la festa. Sobretot molta festa. El Rebel Heart Tour també inclou pinzellades irreverents marca de la casa, ja al primer bloc. Després de Burning up, va arribar un número amb monges en roba interior i que fan pool dance i un Sant Sopar com el de Leonardo da Vinci per interpretar Holy water, que acaba amb una simulació d’un cunnilingus. El públic va aplaudir el fragment de Vogue que hi ha afegit. Tot seguit, Devil pray, en què Madonna canta sobre els perills de les drogues i l’alcohol amb les mans lligades com si acabés de sortir d’una sessió de bondage, i es fa netejar per un capellà negre.

D’un Japó en guerra a una benzinera rockabilly. El segon tram va començar amb un dels temes més intimistes de Rebel heart, Body shop, i va seguir amb una altra joia dels 80, True blue, que Madonna va tocar amb un ukelele després de fer treure la samarreta a tres ballarins i ensenyar els abdominals. “Vull compartir amb vosaltres tota la bellesa que tinc al voltant”, va dir la cantant, que també va explicar que estava molt excitada per ser a Barcelona i que la seva Body shop estava “muy caliente”, abans de tocar un altre clàssic del disc Erotica, Deeper. Tot seguit, Heartbreak city, de l’últim disc, i un altre tema infal·lible, Like a virgin, que va interpretar sola recorrent tot l’escenari.

Madonna s’ha tret l’espina de la caiguda amb una capa d’Armani al febrer. La que porta ara és encara més elaborada, i quan la va deixar caure i va començar a sonar Living for love,el públic va tornar a cridar. En aquesta part també va sonar La isla bonita,que va reblar a amb nou bailaores. Amb 'Dress you up', el concert va saltar d'ambients espanyols a Mèxic. Va ser un dels moments més encesos del concert. En aquesta tema va encadenar fragments d''Into de groove', i 'Lucky star'. Ja s'havia posat el públic a la butxaca feia estona, i la pista responia al seus "Muchas gracias" i "Yo estoy muy caliente" amb cridòries. 'Who's that girl' li va donar l'oportunitat de "cantar en español en España". Un altre dels moments més sorprenents de la nit va ser quan va dir que no pensava treure's la faldilla perquè hauria sigut "previsible", i que ser-ho era un "pecado". Va seguir amb 'Don't tell me', on va beneir tot el públic, va parlar de l'amor i la compassió i fer picar les mans al públic amb 'Rebel heart',

Per què Madonna pensa que el espanyols són gent estranya?

El darrer bloc va començar amb un vídeo del tema 'Illuminati', amb acròbates gronxant-se damunt perxes i el cos de ball damunt l'escenari. Madonna va aparèixer poc després,vestida de cabaretera per interpretar una versió de 'Music' que passa de la sensualitat a a fer tremolar els altaveus, abans d'atacar 'Candy shop', on balla només amb les dones de la companyia. A continuació, 'Material girl', el tema amb què va emular Marylin Monroe als 80, va tornar a encendre el públic, abans que dos dels seus ballarins la cobrissin amb un vel de núvia i que llencés el ram i preguntés "dónde está mi esposo", i que un noi del public li donés un anell. "El ram l'ha agafat un noi que té nòvio i l'anell me l'ha donat un home que està compromès amb una noia. Els espanyols sou uns freaks", va bromejar la cantant.

El Sant Jordi es va omplir de pantalles de mòbil enceses per acompanyar Madonna en la seva versió de 'La vie en rose'. El model Jon Kortajerena va ser el famós convidat del penúltim tema de la nit, 'Unapologetic bitch', als quals Madonna acostuma a regalar un plàtan, però a Barcelona va ser una poma que van mossegar els dos plegats. Madonna es va acomiadar -fins dimecres a la nit- amb 'Holiday' i amb una bandera del Barça a la mà, probablement per no comprometre's ni amb l'espanyola ni la senyera, i enlairant-se damunt l'escenari.