Les 10 pel·lícules que van inspirar 'Mad men'

Madrid'Mad men', la sèrie dels publicistes més ambiciosos de Madison Avenue, ha dit adéu als seus seguidors després de set temporades. El seu creador, Mathew Weiner, recorda les 10 pel·lícules que el van inspirar per crear la identitat i l'estil inconfusible dels protagonistes d'aquesta sèrie que, entre d'altres, ha guanyat quatre premis Emmy a la millor sèrie de drama i tres Globus d'Or a la millor sèrie de televisió en la categoria de drama.

1. 'Perseguit per la mort', d'Alfred Hitchcock (1959): la pel·lícula va ser una gran inspiració per a Weiner, ja que es va gravar a Nova York just al mateix moment en què té lloc el primer episodi de 'Mad men'. A més, el protagonista, a qui dóna vida Cary Grant, és un publicista que es veu obligat a assumir la identitat d'un altre. "Vaig estudiar la pel·lícula a l'escola de cine de la Universitat del Sud de Califòrnia i vaig absorbir una gran part d'aquesta narrativa d''home ordinari en circumstàncies extraordinàries'", assegura Weiner.

2. 'L'apartament', de Billy Wilder (1960): "Em va impactar l'escriptura dinàmica i el caràcter passiu de l'heroi, C. C. Baxter, interpretat per John Lemmon. […] Representava la política sexual i d'oficina", explica el creador de la sèrie.

3. 'Vellut blau', de David Lynch (1986): un altre dels grans referents de Weiner, que assegura que "la riquesa d'estil i complexitat psicològica" del film, així com la manera com "celebra l'horror del que és comú i s'omple de referències a l'estil irònic i 'kitsch' dels anys 50", van convertir en una font important d'inspiració la pel·lícula de Lynch, que encara dirigeix grans èxits com ara la sèrie americana 'Twin Peaks'.

4. 'Vertigen (D'entre els morts)', d'Alfred Hitchcock (1958): actualment reconeguda per molts com una de les millors pel·lícules de la història del cine, Weiner assegura que la va veure poc després de finalitzar la primera temporada de 'Mad men' i que va quedar captivat per "la seva bellesa, el misteri i el detall obsessiu". "Vaig pensar: això és exactament el que estem intentant fer", explica.

5. 'Les bonnes femmes', de Claude Chabrol (1960): "La meva seqüència preferida és especialment rellevant per a la sèrie, ja que hi apareix una dona desconeguda que mira els espectadors directament", afirma Weiner, que va compartir la pel·lícula amb la resta de l'equip per ajudar a dissenyar la producció del pilot.

6. 'Patterns' (El preu del triomf), de Fielder Cook (1956): "La vaig veure quan era petit i mai podré oblidar la sala de juntes que recrea Rod Sterling, té un clímax esfereïdor en primera persona", explica el director. Aquest mateix clima es reprodueix diverses vegades a la sèrie per mostrar com la virtut i l'ambició poden xocar quan es deixen de banda les generacions de més edat.

7. 'Dear Heart' (Estimat cor), de Delbert Mann (1964): una de les pel·lícules amb més rellevància en la llista de Weiner. Va ser aquest film que va impulsar el director a "escriure el pilot", afirma. Weiner explica que es va deixar endur per "l'actitud informal que mostra la cinta cap al sexe, una cosa que em semblava inusual segons les meves idees preconcebudes de l'època".

8. 'La nit dels marits', de Delbert Mann (1957): segons Weiner, la pel·lícula protagonitzada per Don Murray i E. G. Marshall "desfà poèticament els clixés de la camaraderia i els dons masculins, així com les qüestions de la fidelitat i la solitud amb un punt de vista indestructible".

9. 'The best of everything' (Dones davant l'amor), de Jean Negulesco (1959): aquest film forma part del grup d'obres cinematogràfiques que cal tenir en compte per a l'elaboració del pilot de 'Mad men'. Tal com explica Weiner, la pel·lícula mostra "una representació ben observada de les dones que treballaven a Nova York en aquella època", un fet que ha ajudat molt el director a formar els seus personatges.

10. 'The americanization of Emily' (L'americanització d'Emily), d'Arthur Hiller (1964): "El retrat de James Garner de Charlie, el protagonista, va influir en el nostre intent de recrear la mentalitat masculina de mitjans de segle i la seva relació amb l'absurd existencial", comenta Weiner.