‘Macbeth’ deixa Canes vist per a sentència
Michael Fassbender i Marion Cotillard protagonitzen l’adaptació de Shakespeare
Enviat especial a CanesAmb poques forces després de deu dies veient molt cinema, menjant a deshora i dormint poc i malament, l’ànim de la premsa acreditada de Canes per veure una tragèdia shakespeariana a les 8.30 h del matí era ahir francament lúgubre. A joc amb el to solemne de Macbeth, nova adaptació que s’afegeix a les ja famoses d’Orson Welles, Roman Polanski i Akira Kurosawa; un llistó molt alt que compensava l’interès per veure Michael Fassbender i Marion Cotillard de protagonistes.
Justin Kurzel decideix no tocar una sola coma del text original, així que la modernitat prové d’una posada en escena estilitzada que dóna molt protagonisme a les Highlands escoceses, imponents, que subratllen el caràcter insignificant dels personatges davant el seu destí. La ultraviolenta batalla inicial també marca la pauta d’un Macbeth que no té por d’embrutar-se de terra i tacar-se de sang quan toca. Fassbender, tan carismàtic i entregat com sempre, l’interpreta com un home al límit, gairebé fràgil. “Ja l’havia interpretat abans -va explicar-, però fins ara no m’havia adonat que el personatge pateix el que ara en diem un trastorn d’estrès posttraumàtic. És un home trencat per culpa de la violència. I sí, és una història d’ambició, però també de pèrdua: la d’un matrimoni, un fill i la salut mental”.
Qui no acaba de trobar el seu lloc a la pel·lícula és Cotillard. Primer pel seu accent francès, sorprenent en una noble escocesa del segle XI; però sobretot perquè al seu acostament en clau dramàtica a Lady Macbeth li falta mala bava i perfídia. Es tracta, al cap i a la fi, d’una de les grans malvades de la literatura clàssica, i no d’una figura tràgica més.
Jornada de reflexió
Amb la projecció de Macbeth, la competició quedava vista per a sentència i començava la jornada de reflexió cinèfila del jurat presidit pels germans Coen, que, per cert, ho tenen fàcil per triar una gran Palma d’Or: tant Carol, de Todd Haynes, com The assassin, de Hou Hsiao-Hsien, serien excel·lents guanyadores del festival. I tot i que alguns rumors apuntaven a Youth com a possible guanyadora, el premi més just per al film de Paolo Sorrentino seria el de millor actor per a Michael Caine. El seu gran rival? Potser Tim Roth.
La impossibilitat d’atorgar més d’un premi per pel·lícula faria que, en cas que Carol no guanyés la Palma d’Or o el gran premi del jurat, Cate Blanchett tingués gairebé assegurat el premi com a millor actriu. La seva única competència seria la italiana Marguerita Buy pel Mia madre de Nanni Moretti o la xinesa Zhao Tao, protagonista del film del seu marit, Jia Zhang-Ke, Mountains may depart. La inevitable quota francesa del palmarès, en justícia, només hauria d’anar a parar al Deephan de Jacques Audiard o al Vincent Lindon de La loi du marché. I l’excèntrica The lobster, a falta de més mèrits, podria endur-se el premi al millor guió.