Còmic
Cultura06/12/2021

“M'agrada pensar que alguna cosa sobrepassarà la tecnologia”

El dibuixant italià Manuele Fior imagina a 'Celestia' un món distòpic i devastat en què Venècia es manté en peu

BarcelonaEl dibuixant Manuele Fior (Cesena, Itàlia, 1975) vivia a París quan va començar a estudiar la història de Venècia i a visitar la ciutat per preparar la novel·la gràfica Celestia (Salamandra), una fantasia distòpica ambientada en una versió futurista de Venècia. En algun moment del procés, tanmateix, Fior va decidir instal·lar-se a la ciutat per viure-hi. I allà segueix. “Em va semblar una bona opció –reflexiona–. És una ciutat construïda pensant en les persones, amb carrers dissenyats per connectar la gent i places per seure-hi, xerrar o pregar. El turisme massiu és un problema, cert, però no hi ha cotxes ni contaminació, sents que la ciutat no és la teva enemiga. Des que Thomas Mann va escriure Mort a Venècia hi ha el tòpic de Venècia com a ciutat que s'està morint, però en realitat és una de les més modernes del món”.

Fior és un dels autors clau del còmic italià modern, l'únic tret de Gipi que ha guanyat el prestigiós Fauve d'Or d'Angulema en el que portem de segle XXI –el 2011, amb Cinco mil quilómetros por segundo (Sinsentido, 2011)–. Celestia és la seva primera obra que recupera personatges i elements d'un títol anterior, La entrevista, que també s'ambientava en el futur, però més pròxim i preapocalíptic. “Celestia és una mena de seqüela però no en el sentit en què Rocky 2 és una seqüela de Rocky, simplement volia expandir l'univers de La entrevista i desenvolupar més conceptes com el de la telepatia –diu–. I no descarto seguir explorant aquest món en altres obres. En qualsevol cas, serà com als còmics de superherois que llegia de petit: el que passa en un afecta els altres, però es poden llegir de manera independent”. L'influx dels superherois, per cert, és mínim en l'obra de Fior, que en canvi reconeix la influència clau del seu compatriota Lorenzo Mattotti. “Conèixer la seva obra va fer que em volgués dedicar al còmic –admet–. Abans només havia llegit Corto Maltès i superherois i ell em va descobrir que els còmics podien anar més enllà, tant gràficament com narrativament”.

Cargando
No hay anuncios

En el futur que Fior imagina a Celestia el món ha sigut devastat per una “gran invasió arribada del mar” però la ciutat-illa que dona títol al llibre es manté en peu i acull gent de tota mena: criminals, comerciants i un grup de telèpates dels quals ja no vol formar part el Pierrot, un jove desencantat que, juntament amb la Dora, s'aventura més enllà del llac que separa Celestia del continent per explorar el món en runes del passat. “Soc conscient de la ironia d'un món postapocalíptic on Venècia és l'única ciutat que sobreviu, però en realitat és molt coherent amb la seva història –explica–. Venècia va néixer durant les invasions bàrbares del segle V, quan la gent de la zona va buscar refugi a la llacuna i van construir la ciutat. És una ciutat acostumada a reinventar-se i a buscar solucions als problemes. Ara no hi ha bàrbars, però sí reptes com el canvi climàtic i els grans moviments migratoris. Són tendències actuals que jo projecto al futur perquè això és el que fa interessant la ciència-ficció”.

Cargando
No hay anuncios

Més enllà del pessimisme

Un altre nexe entre Celestia i La entrevista és que, tot i el seu pessimisme, transmeten una certa esperança que les generacions futures posin remei als errors de les actuals. “Soc pessimista des del punt de vista de l'intel·lecte i optimista des del punt de vista de la voluntat –comenta Fior–. El món actual és esgarrifós i no ofereix gaires motius per a l'esperança. Però si no confiés que les coses poden millorar, no m'aixecaria del llit al matí”. Fan declarat de la ciència-ficció, Fior assenyala que després de “l'optimisme utòpic dels anys 60” i el “pessimisme tecnològic dels 80” la tasca de la ciència-ficció actual és “imaginar alguna cosa diferent, no necessàriament positiva, però sí que s'escapi de la idea que el futur és un forat negre en què ens hem assassinat els uns als altres”. I defensa no centrar l'especulació en la tecnologia: “Potser la nostra evolució com a éssers humans encara no ha acabat i en el futur hi haurà alguna cosa que sobrepassarà la tecnologia. M'agrada jugar amb aquesta idea i és per això que parlo de telepatia. No soc el primer a fer-ho, esclar. Però és una clau interessant per obrir noves portes del futur”.