'Lux aeterna': ¿Es pot justificar l’abús en nom de l’art?

'Lux aeterna'

(3 estrelles)

Direcció: Gaspar Noé. Guió: Gaspar Noé. 51 min. França (2019). Amb Béatrice Dalle, Charlotte Gainsbourg, Abbey Lee i Anatole Devoucoux du Buysson. Estrena als cinemes

Els primers minuts de Lux aeterna deuen ser el més distès que ha filmat mai Gaspar Noé: una conversa, en pantalla partida, entre Béatrice Dalle i Charlotte Gainsbourg, en què totes dues rememoren anècdotes de la seva trajectòria, com ara la vegada en què Dalle va interpretar una bruixa a La visione del sabba, de Marco Bellocchio. La naturalitat de la conversa sembla improvisada, però la referència enllaça amb la pel·lícula que l’actriu està dirigint a la ficció, una estilitzada denúncia de la Inquisició que presenta alguns paral·lelismes amb allò que es viu darrere la càmera.

La calma inicial es trenca en el moment que irrompen els diversos homes que conspiren en contra de les protagonistes, productors i membres de l’equip tècnic que desacrediten la tasca de Dalle, i paràsits que persegueixen Gainsbourg per interessos egoistes. La crispada farsa masclista culmina en el rodatge d’una escena climàtica –la incineració de les bruixes– que s’escapa de control i sotmet les actrius a una tortura sota l’autoritat d’una mirada masculina que mai en té prou. Noé converteix la seqüència en una agressió també a l’ull de l’espectador, però darrere de l’al·lucinació cromàtica habitual en el director de Climax advertim un valuós matís autocrític, que es qüestiona les males pràctiques en nom del gran art dutes a terme per aquells cineastes-demiürgs que ell venera i en els quals no pot evitar emmirallar-se. No és un mal balanç per a un migmetratge que nasqué com un mer encàrrec promocional d’Yves Saint-Laurent.