L'últim privilegi de l'Arxiduc
Això no va ben bé d'un llibre: va d'un llibret. O, per ser més precisos, d'un document de divuit pàgines. I encara més concretament, va de la redescoberta d'un document, un text de fa tres segles: l'últim privilegi atorgat per l'arxiduc Carles d'Àustria a la ciutat de Barcelona i, per tant, l'últim escrit en català. Citat infinitat de vegades en documentació barcelonina diversa, havia desaparegut.
El document, vistós per la portada -vegeu la foto- se sap que s'havia exposat al Museu d'Història de la Ciutat en època de l'historiador Agustí Duran i Sanpere. Però se n'havia perdut el rastre. No hi havia manera que el trobés l'historiador Josep M. Torras Ribé, que té en curs una recerca sobre Les darreres reformes del Consell de Cent de Barcelona (1700-1714) , dins un dels llibres en preparació de la col·lecció de l'Ajuntament Barcelona 1700 , que dirigeix Albert Garcia Espuche, l'home que ha encapçalat la recuperació de les restes del Born.
Quan Torres Ribé ja el donava per perdut, l'arxiver Manel Rovira va tenir una il·luminació: potser podria aparèixer en un conjunt de documents originals arribats fa poc a la Casa de l'Ardiaca (l'Arxiu Històric de la Ciutat) procedents del museu, fruit de la darrera reordenació dels seus fons. Remenant entre el conjunt no classificat, va aparèixer.
Un privilegi és una fórmula jurídica molt usada pels monarques de la Corona d'Aragó per donar a una ciutat alguna mena de concessió o tracte preferent. En el cas que ens ocupa, el privilegi data del novembre de 1708 i va servir per remodelar les llistes dels membres que podien accedir a càrrecs del Consell de Cent a través del famós sistema d'insaculació, vigent en moltes ciutats consulars (amb consell) europees i consistent a guardar els noms dels que podien optar a un lloc de govern en un sac. Tots els càrrecs eren vitalicis. Els noms s'escrivien en un pergamí cargolat i banyat per fora amb cera; el dia de l'elecció es dipositaven en una banyera d'aigua, on flotaven. D'allí és d'on la mà innocent en triava un.
Aquest darrer privilegi de l'Arxiduc va canviar els requisits per a conseller en cap (noblesa titulada i Grans d'Espanya), conseller segon (ciutadans honrats) i conseller tercer (militars cavallers i nobles). Hi havia tres conselleries més (per a comerciants, artesans i menestrals) i unes altres 30 bosses de càrrecs diversos. Com que les Corts de 1701 de Felip V i les de 1706 de l'Arxiduc havien donat molts títols nobiliaris, calia reordenar les llistes, d'aquí la petició a l'Arxiduc del setembre de 1707, resolta el novembre de 1708.