Luis Eduardo Aute: "El terrorisme financer dirigeix el món"
El cantautor, que actuarà aquest divendres a la nit a l'Arteria Paral·lel, parla del seu últim disc i del seu "profund desacord amb aquesta realitat impresentable que estem vivint"
Luis Eduardo Aute (Manila, 1943) cantarà aquesta nit a l'Arteria Paral·lel les cançons del disc El niño que miraba el mar (Sony). També hi projectarà el curt d'animació El niño y el basilisco , que ha fet ell mateix i que comença amb el bombardeig de les forces aèries nord-americanes a Manila el febrer del 1945.
¿Tens algun record d'aquell bombardeig de Manila?
Encara no tenia ni dos anys però sí que recordo l'olor de mort. Segons em van explicar els meus pares i la meva àvia, ens vam refugiar en un hospital que es va ensorrar i estàvem envoltats de morts.
A què cantes en aquest disc?
Manifesto el meu profund desacord amb aquesta realitat impresentable que estem vivint. Estic molt decebut i sento ràbia de veure que en termes generals els polítics més que intentar resoldre problemes el que fan és crear-los.
Això és molt present en cançons com ara Feo mundo inmundo i ¡Qué necesidad!
Sí. L'acrònim de Feo mundo inmundo és FMI.
Sempre has sigut bastant lliure en les teves declaracions. ¿Això t'ha ajudat o t'ha perjudicat?
Més aviat m'ha perjudicat. No m'he fet cap favor sent així.
¿Has viscut algun moment amb tanta crispació política com ara?
No. Durant el franquisme hi havia un enemic molt concret, i ara l'enemic és abstracte. Són unes màfies financeres que estan fent un cop d'estat econòmic al món. És un problema d'hegemonies, i Europa està patint una conseqüència d'aquest desig de controlar el món a través dels lobis financers. El terrorisme financer està dirigint el món. Si aquest desastre segueix així, les coses poden agafar una forma més agressiva. Hi ha d'haver un canvi radical de sistema en el món occidental. I això requereix el seu temps.
De tota manera, la teva música no és agressiva.
M'agrada la imatge del puny d'acer en guant de vellut.
¿Has seguit l'últim procés electoral català?
Sí, evidentment. Tinc família catalana i sento Catalunya com alguna cosa meva. Em produeix tristesa haver de separar-me de Catalunya, però el poble català té tot el dret a decidir el que vulgui ser i a fer un referèndum.