Love of Lesbian protagonitzarà la nit del novè aniversari de l’ARA

BarcelonaLove of Lesbian posarà la música en directe a la Nit de l’ARA, que se celebrarà el 28 de novembre al Palau de la Música. Com ja és tradicional, primer, al Petit Palau, es farà el lliurament dels premis Ignasi Pujol al foment de l’emprenedoria i Tatiana Sisquella a la contribució social, i a les 21.30 h, a la sala principal, serà el torn de Love of Lesbian. Tot i la seva llarga trajectòria, el grup liderat per Santi Balmes només ha tocat una vegada al Palau de la Música. “Va ser al Festival del Mil·lenni del 2010”, precisa. És a dir, el mateix any de la fundació de l’ARA. Les entrades per al concert, per cert, es poden adquirir a la web de l’ARA.

“Al Palau de la Música ens hi portaven de petits. Recordo que la meva mare m’hi duia per Nadal a veure l’Antoni Ros-Marbà, que dirigia l’Orquestra Ciutat de Barcelona. El Palau, com el Liceu, era un lloc l’escenari del qual donaves per fet que mai no trepitjaries, tret que en fossis l’acomodador. A més, en aquella època era absolutament impensable que hi actués un grup de música com el que seria Love of Lesbian”, diu Balmes, nascut el 1970 i que quan era adolescent s’imaginava tocant en sales com Razzmatazz i Bikini, però no al Palau de la Música.

Avui l’escenari modernista ja no intimida tant, però continua projectant una estranya fascinació amb conseqüències materials. “Tocar al Palau implica un encaix visual. Produeix una certa fricció que fa que d’alguna manera, vulguis o no, siguis més solemne -reconeix el vocalista de Love of Lesbian-. Hi ha una cosa cristal·lina al Palau, i el so té més aguts. És un lloc que no té la compressió de so d’altres espais, i la mateixa arquitectura de la sala configura un so maco que sempre surt més cristal·lí”. En qualsevol cas, l’experiència acumulada i la mateixa naturalesa del grup fa que Love of Lesbian s’adapti a qualsevol entorn escènic i arquitectònic. “Tenim aquesta particularitat: al final aconseguim que la gent se senti a gust, com si estigués a casa”, diu Balmes.

El vessant teatral

Love of Lesbian ha sabut adaptar-se als canvis que ha experimentat la música en directe en els últims anys desenvolupant diferents formats de concert: un de pensat per a festivals, un altre per a sales convencionals i encara un altre per a teatres, com el de l’espectacle Miralls i miratges, amb què van omplir el Teatre Condal durant deu nits abans de l’estiu i en què tenen un paper destacat elements escènics com les ombres xineses i els titelles. “Després de Miralls i miratges continuarem fugint del que seria el concert amb posada en escena estàndard -avança Balmes-. Intentarem vincular el directe amb disciplines artístiques pròpies del teatre català més punyent i visceral. Ja no tenim por de res: aquest vessant teatral ens acompanyarà sempre. No hi tenim cap problema, perquè, de fet, ens encanta”.

Ara com ara l’agenda de Love of Lesbian té marcat el 2020 com l’any en què hauria de publicar-se un disc nou del grup, que no edita tot un àlbum amb composicions noves des d’ El poeta Halley (2016). Al novembre faran “una selecció d’idees”. “I aleshores -diu Balmes- començarà l’Eurovisió amb el Kim Jong-un, que soc jo, que tinc el particular dret a veto per fer la tria definitiva de les cançons. Si no hi ha un daltabaix, a aquestes altures de l’any que ve sortirà el disc nou; i seria bo treure’n un avançament abans de l’estiu”.