Los Manolos, no baixeu de l'escenari!

Barcelona"On és el Piuet?", preguntaven dues noies al final del concert de Los Manolos al Moll de la Fusta. L'ambient era eufòric i volien rematar una vetllada plena de ball i de música amb una mica de turisme portuari. ¿Sentien el concert, els que dormien en aigües del port? Haurien fet bé de treure's l'uniforme i baixar a terra ferma, barrejar-se amb la gent de Barcelona i contagiar-se de l'ambient més lúdic i relaxat d'aquestes Festes de la Mercè. Cervesa 'beer', 'amigo', i a ballar com tothom!

Perquè sí, Los Manolos es van mostrar reivindicatius, però la seva rumba és tan contagiosa que podria desarmar un exèrcit sencer només a ritme de ventilador. Ells, Muchacho & Los Sobrinos i Ai Ai Ai van signar una nit èpica i necessària. Van descomprimir l'ambient d'aquests dies tan tensos i van fer volar la gent a un món molt millor.

Fora nostàlgia!

Los Manolos no s'havien retirat mai del tot. Sempre hi han estat però de forma intermitent i amb formacions diferents de l'original. Enguany, coincidint amb els 25 anys dels Jocs Olímpics i del seu moment d'èxit espaterrant han decidit tornar amb 8 dels 10 membres fundadors i han publicat un nou disc amb versions actualitzades dels seus 'hits' amb un munt de convidats. 'Manolos, suban al escenario!' (2017) va sonar gairebé sencer i, malgrat la picada d'ullet olímpica, el seu retorn no va fer tuf de nostàlgia sinó que es va mostrar plenament vigent. De fet, gran part del públic, molt jove, ni tant sols havia nascut l'any 92, però va ballar com si s'hi jugués la vida. La sensació era que la rumba catalana és el millor invent que Barcelona ha donat a la música popular i que en un context de festa major no té rival.

'Seré feliç', la versió de l''I will survive' que van fer per a La Marató de TV3 i que va impulsar el retorn de la formació original del grup, 'All my loving', 'Strangers in the night', 'El ventilador', 'Manolo', 'Caramelos' –amb un 'insert' d''Another brick in the wall'–… "El funk i la rumba són cosins germans!", van proclamar, mentre el concert avançava com una piconadora de ritmes llatins i un ninot inflable ballava frenèticament a les primeres fileres. També va sonar 'La balsa', que cantava Gato Pérez, però la gent es va tornar boja amb 'Gitana hechicera' de Peret i la versió rumbera d''El meu avi', que va acabar amb crits de "Votarem!". De fet, Los Manolos van canviar el final: en comptes de "visca Catalunya, visca el català" van cantar "visca Catalunya lliure!". "Acabarem tots a la presó", deien de broma, i enfilaven una recta final apoteòsica amb Muchacho a l'escenari: 'El muerto vivo', 'El cuarto de Tula' i 'Amics per sempre', que servia per acomiadar-se de "la ciutat més maca del món".

Va ser la cirereta d'una nit plena de bon humor que també va comptar amb la rumba festiva i d'última generació de Muchacho & Los Sobrinos i la d'uns veterans Ai Ai Ai totalment entregats a la festa (i descamisats), que van convidar Yumitus per cantar a ritme de ventilador: "Dret a decidir, dret a decidir, jo vull sentir la gent com canta dret a decidir, els del 'sí' i del 'no'". Una nit per dir allò d'Emma Goldman… Com anava? "Si no té rumba catalana no és la meva revolució".