'Los hermanos Sisters', un 'western' atípic sobre el xoc entre civilització i barbàrie
Crítica del film de Jacques Audiard amb Joaquin Phoenix i John C. Reilly de protagonistes
MadridDireccció: Jacques Audiard. Guió: Jacques Audiard i Thomas Bidegain a partir de la novel·la de Patrick deWitt. 122 min. França, Espanya, Romania, Bèlgica i Estats Units. Amb John C. Reilly, Joaquin Phoenix i Jake Gyllenhaal.
Arrencar un 'western' amb una gran presa general d’un tiroteig nocturn, amb les bales disparant-se com si fossin llampecs en un cel tenebrós, hauria de ser un argument de pes per puntuar amb bona nota 'Los hermanos Sisters', el salt de Jacques Audiard al gènere nord-americà per excel·lència. Però més enllà de propostes visuals iconoclastes, l’heterodòxia que caracteritza el cineasta afegeix altres idees excel·lents a un terreny fílmic generós amb les visions que provenen del cinema independent i d’autor. 'Los hermanos Sisters' és un 'western' atípic en les formes i, paradoxalment, també molt fidel a les constants temàtiques del gènere i a les inquietuds del francès, que transforma la novel·la de Patrick deWitt en una reflexió al voltant dels conceptes de civilització i barbàrie –el vell món de l’Oest i el nou món materialitzat en objectes innocents com un raspall de dents– per imaginar, en última instància, la possibilitat de trobar un mica de pau en un món ple de violència.
Audiard projecta la imatge de la frontera en diferents elements fílmics, potser amb la intenció d’emfatitzar aquesta tensió permanent entre protagonistes contraris. D’una banda, els dos germans del títol encarnen dos models d’home antitètics: el Charlie (Joaquin Phoenix) disfruta assassinant, mentre que l'Eli (John C. Reilly desplegant bonhomia) vol canviar de vida i establir-se a la ciutat. Tos dos treballen com a despietats sicaris des de fa temps, però són pistolers que parlen dels traumes del passat amb una sensibilitat inaudita si tenim en compte l’estereotip hipermasculí del gènere. Una altra frontera que Audiard creua té a veure amb la història del film, perquè el relat dels germans Sisters ja no parla de l’Oest com un espai de llegenda, sinó com l'escenari d’una realitat oposada: armes, aniquilació i somnis ofegats per l’avarícia desmesurada. 'Los hermanos Sisters' també es podria interpretar com un 'western' de terror, si acceptem d’una vegada que existeix aquesta categorització.
En qualsevol cas, no triguem gaire a descobrir que tant els germans Sisters com els personatges de Jake Gyllenhaal i Riz Ahmed, un detectiu i un científic, són homes condemnats només per aventurar-se a desafiar un 'statu quo' que es resisteix, malgrat tot, a desaparèixer. I Audiard és molt elegant a l’hora de modular el to de l’aventura i d’assenyalar-nos els signes d’aquest destí fatal: imatges d’aranyes, de cavalls sense ulls o de boires infinites, en preses curtes i una càmera parsimoniosa i inquietant; fantasmagories, al cap i a la fi, d’un dolorós camí de retorn als orígens.