'Els consells de l'Alice': una filòsofa en la cort de l'alcalde de Lió
El film de Nicolas Pariser evidencia fins a quin punt el llenguatge no és més que una màscara
BarcelonaDirecció i guió: Nicolas Pariser. 105 min. França (2019). Amb Fabrice Luchini, Anaïs Demoustier i Leónie Simaga.
A Els consells de l'Alice, l'entrada d'una jove filòsofa com a assessora d'un important polític no provoca un terratrèmol, però sí un clar corriment de terres. La convulsió pot mesurar-se quantitativament: que la paraula més repetida en un film sobre les bambolines de la política sigui modèstia dona pistes de la subtil provocació present a la proposta, que mostra una confrontació dialèctica entre dos àmbits per als quals, justament, l'eina essencial és la paraula. L'austeritat visual del film, la seva neutra posada en escena, subratlla la complexitat dels diàlegs entre l'alcalde i la intel·lectual (Luchini i Demoustier, brillants), però també evidencia fins a quin punt el llenguatge no és més que una màscara que ens oculta dels altres.
La pel·lícula enllaça amb certa tradició de literatura satírica en la seva detallada descripció d'un món des del punt de vista d'una observadora externa. Malgrat la innegable comicitat d'algunes situacions, el mèrit de Pariser consisteix en evitar la ridiculització dels personatges i la banalització dels temes abordats. El problema és al contrari: la importància que es dona als assumptes tractats (la pertinència de les democràcies en un món a punt del col·lapse, per exemple) acaba imposant a aquest film profundament discursiu un to greu i excessivament didàctic que llastra la seva naturalesa de faula moral.
