'Los buenos modales': el conte tendre i cruel d'un nen-llobató brasiler

BarcelonaDirecció i guió: Marco Dutra i Juliana Rojas. 135 min. Brasil, França i Alemanya (2017). Amb Isabél Zuaa, Marjorie Estiano i Miguel Lobo. Disponible a Filmin

El segon llargmetratge de Marco Dutra i Juliana Rojas –una de les millors sorpreses del fantàstic recent– du a terme una original incursió en l'imaginari de la licantropia, alhora que retrata el rostre dual de la societat brasilera. Los buenos modales arrenca amb la trobada entre l'Ana (Marjorie Estiano), una noia soltera embarassada, i la Clara (Isabél Zuaa), la infermera que vol treballar al seu càrrec. En la primera part, el film desenvolupa la inesperada aproximació a través de les cures i la sexualitat entre aquestes dues dones d'entorns socials antagònics, mentre que en la segona fa una volta de cargol a la temàtica del licantrop des de la perspectiva de la criança, la maternitat i el pas de la infantesa a l'adolescència.

Dutra i Rojas parteixen d'una estètica realista en la qual infiltren tocs onírics que acosten el film a la faula i subratllen el to dual d'aquesta història d'unions insospitades i desencaixos frustrants. També es permeten petites fugues plenes d'encant, com el flash-back amb què l'Ana explica com es va quedar embarassada, configurat a partir d'il·lustracions (record o fantasia?) o l'esplèndida seqüència amb un punt musical que fa de baula entre les dues parts. Amb aquest conte ple de tendresa i un punt de crueltat, els cineastes entronquen amb la visió del fantàstic com a espai de resistència a la norma, a aquestes bones maneres a les quals al·ludeix el títol.