Loquillo canta a les dones de la seva vida

BarcelonaS'acaba de publicar el vintè disc de Loquillo, el sisè que edita en solitari. Su nombre era el de todas las mujeres és el seu tercer disc en què musica poesies alienes –en aquest cas del poeta, filòleg, assagista i exministre de Cultura del PP, Luis Alberto de Cuenca. Prèviament, a La vida por delante (1994) i Con elegancia (1998), Loquillo havia musicat textos de Gil de Biedma i Octavio Paz, entre d'altres.

En aquest disc, el roquer del Clot ha comptat amb la col·laboració del músic i poeta Gabriel Sopeña i del productor i guitarrista Jaime Stinus amb la intenció de fer un disc de poesia però amb guitarres potents. I sobretot també amb l'ajuda del mateix Luis Alberto de Cuenca, que s'ha declarat “profundament satisfet” dels resultats.

Loquillo, després d'haver adaptat poetes amb qui diu compartir “un ànim de transgressió”, s'ha centrat en l'imaginari femení del poeta, a través de poesies que De Cuenca va escriure dels 30 als 50 anys, com per exemple La malcasada o El encuentro.

En declaracions a Efe, Loquillo assegura que ha triat De Cuenca perquè “és el poeta de la modernitat, el més proper a tot això que coneixem com a cultura rock perquè, abans de tot i sobretot, va ser lletrista de rock”. Seves són algunes de les lletres més conegudes de La Orquesta Mondragón, de Javier Gurruchaga. Segons Loquillo, Cuenca diu que molts dels seus poemes podrien ser cançons del roquer.

José María Sanz segueix essent una màquina de titulars. En aquest cas, ha declarat que “sempre procura treballar amb els millors, mai amb gent inferior. És la millor manera de créixer”. Sobre l'anunciat projecte musical amb Andrés Calamaro, Jaime Urrutia i Bunbury, que mai va prosperar, ha dit que “no tothom està per la labor” i que “hi ha gent que ha de madurar”.

Sobre la sentència que el passat mes de desembre el va condemnar a pagar 3.500 € per pegar a un home a la sortida d'un bar de Sant Sebastià, no n'ha volgut fer cap comentari.