Loop 2020: el videoart també parla de la dura realitat

BarcelonaMentre que la pandèmia ha comportat la cancel·lació de fires d'art a tot el món, Loop resisteix. La fira internacional de videoart de Barcelona no es resigna a perdre la part presencial, i en lloc de celebrar-se com cada any en un hotel, enguany desembarca al Museu d'Història de Catalunya amb una exposició que inclou 16 dels 29 vídeos d'aquesta edició. És inevitable pensar que els espais estan massa buits i que es perden el caliu de les habitacions de l'hotel i les trobades amb artistes i galeristes, però el públic pot gaudir des d'aquest dimarts fins dijous d'una exposició contundent sobre temes d'actualitat com la crisi mediambiental, el cos i les cures, la relació de l'home amb la natura i la independència problemàtica d'algunes repúbliques autoproclamades als països caucàsics. "El mitjà del vídeo facilita la migració a una fira exclusivament online, però vam pensar que Loop era molt més que la promoció del videoart, és l'oportunitat de treballar en equip, un punt de trobada", diu Carlos Duran, galerista i codirector de la plataforma Loop juntament amb el seu col·lega Emilio Álvarez.

La primera cosa que crida l'atenció d'aquesta edició de la fira és adonar-se com el covid canvia la mirada sobre un grup de joves que es troben en un vídeo de Sylvain Couzinet-Jacques (Galerie C), una reflexió de com la crisi del 2008 va afectar de ple els joves; i un altre de Lia Chaia on un mà anònima estampa una vegada i una altra un tampó amb la paraula urgent sobre un paper. També hi ha el personatge de Jack Nicholson a El resplandor, de Stanley Kubrick, que embogeix tancat dins un hotel, present a través de la versió manipulada d'un fragment que ha fet l'artista Laurent Fiévet (galeria Analix Forever).

L'exposició porta per títol Tales from and old world [Històries d'un món antic] i ha sigut un repte per al director de la fira i comissari Aurélien Le Genissel, perquè en lloc de poder triar les obres va haver de treballar amb un conjunt de peces ja existent. Però tot i així se n'ha sortit convertint el catàleg en una mostra del videoart que es va fer l'any passat. "La majoria de les obres van ser fetes abans de la pandèmia, i em va semblar molt interessant perquè ens permet fer un nexe d'unió amb com tornem a veure ara aquestes imatges", explica. "Quan vaig començar a mirar els vídeos van començar a sorgir línies temàtiques i imatges que fan eco del que està passant", explica. Per exemple, els llocs en terra de ningú i amarats de malenconia de Limbo, de Cao Guimarães (Galeria Nara Roesler); i Ghost, d'Ester Partegàs (galeria Nogueras Blanchard), protagonitzat per una bassa envoltada de deixalles on es reflecteix l'anunci d'un iPod. Dues de les obres són d'enguany: la de Miralda, consistent en un vídeo dels trens de Rodalies coberts de grafitis que passaven per davant del seu estudi durant la quarantena passats per un filtre calidoscòpic, l'única que fa una referència explícita al covid; i la de Sylvain Couzinet-Jacques sobre els joves espanyols. Precisament la versió de dotze hores d'aquesta última obra és la més cara de la fira, amb un preu de 45.000 euros. Tot i així, algunes de les peces més punyents són les de temàtica ecològica i les que reflexionen sobre l'empremta de l'home en l'entorn, com el vídeo de Gerard Ortin (galeria Àngels Barcelona) que recull unes converses amb la start-up finesa Solar Foods, dedicada a la producció d'esoleïna, una nova proteïna generada a partir d’aigua, electricitat i CO2 captat de l’atmosfera. "L'artista parla amb ells perquè li expliquin el procés, la idea de l'empresa és crear menjar per territoris pobres, on poden fer menjar fals amb molt poca cosa", explica el comissari.

Tots els vídeos estaran disponibles a la web de Loop fins al dia 26. Només cal registrar-s'hi per poder-los veure. Entre aquests altres treballs destaca el de l'artista, escriptora i psicòloga portuguesa Grada Kilomba (Goodman Gallery), amb un text blanc sobre fons negre i una música de tambors evocadora de la tradició dels contacontes africans silenciats pel colonialisme.

Mireia Sallarès i Lúa Coderch, premiades

Coincidint amb la presentació de la fira s'ha fet públic que Mireia Sallarès i Lúa Coderch han guanyat ex aequo el 7è Premi de Videocreació coproduït pels Centres Territorials del Sistema Públic d'Equipaments d'Arts Visuals de Catalunya, el departament de Cultura, l'Arts Santa Mònica i Loop Barcelona. El projecte de Sallarès porta per títol Com una màquina de cosir en un camp de blat i és una aproximació al psiquiatre Francesc Tosquelles entre el documental, l'assaig i la ficció, mentre que el projecte de Coderch, titulat Palau de Vent, agafa les formes d'una tragèdia clàssica però no hi ha un heroi ni desenllaç i el cor està compost per uns personatges híbrids, mig dona, mig animal i mig màquina.