Lolita transgredeix els rols de la comèdia romàntica

BarcelonaMai és tard per confessar al teu millor amic que n’estàs enamorada. Si més no, així ho veu la Claudia, una dona en la cinquantena que decideix tirar-se a la piscina després de cinc anys empassant-se l’amor. “És una dona directa i clara, que diu barbaritats. S’assembla una mica a mi”, reconeix amb una mirada múrria Lolita Flores, que matisa que ella “no podria aguantar tants anys sense dir res, ho deixaria anar el primer dia”. L’actriu i cantant encarna aquesta protagonista valenta a la comèdia romàntica Prefiero que seamos amigos, una obra del dramaturg francès Laurent Ruquier que dirigeix Tamzin Townsend i que s’instal·la al Teatre Goya fins al 7 de gener.

L’amic i amat de la Claudia és el Valentín, a qui interpreta Luis Mottola. Si bé el personatge de Flores és una dona a qui li agrada tenir la paella pel mànec i tirar pel dret, el de Mottola és just el contrari. “Actua entre la ingenuïtat i la indecisió. Ell ja està còmode en una situació d’amistat i, quan la Claudia se li declara, fa veure que no se n’ha assabentat”, explica Mottola. Aquest estira-i-arronsa emocional és el desencadenant d’una allau de situacions que estripa les costures de l’humor blanc. “La història transgredeix els rols de la comèdia romàntica tradicional -assenyala Flores-. És un text histriònic, que fa una paròdia de la seducció d’una dona cap a un home”.

Malgrat que hi ha amor pel mig, Prefiero que seamos amigos és, sobretot, la història d’una amistat. Townsend la defineix com “una obra d’esperit bonic i molt divertida que es nodreix d’una història feliç”. La directora subratlla la intenció de l’espectacle de fer somriure el públic, una reacció que ja han tastat en les funcions que han fet al teatre LaLatina de Madrid. “La gent surt eufòrica, entusiasmada. Això és el que busquem també aquí”, diu Townsend. Gran part del mèrit d’aquesta resposta són els gags que alimenten l’espectacle, que, segons Flores, formen part d’un “humor quotidià portat a l’extrem”.

Una floristeria exuberant amb un gran cartell en què anuncien “Flores ” vesteix l’escenografia del muntatge. La Claudia és la mestressa de l’establiment, “una dona amb una empresa pròpia i 100% moderna”, assenyala Townsend. El Valentín, en canvi, és aparentment un treballador d’una empresa de publicitat, tot i que a mesura que avanci l’espectacle s’aniran destapant sorpreses que l’incumbeixen. “Els dos amics s’han vist cada divendres i han compartit pizzes, vi i converses, però la Claudia s’adonarà que en realitat en sap molt poques coses”, avança la directora.

Un altre dels temes que aborda l’obra és l’amor en la maduresa i el fet que les dones viuen un abrupte canvi d’estatus quan passen d’una certa edat. “Impera la sensació de ser sobtadament invisibles per al sexe contrari”, afirma Townsend, que compara aquesta situació amb la que viuen les actrius de més de 50anys. “A partir d’un cert moment desapareixen. No hi ha papers per a dones madures”, diu.

Lolita Flores torna al Goya després de posar-se a la pell de la Colometa el 2015, amb una versió de Joan Ollé de La plaça del Diamant. L’actriu subratlla que torna a Barcelona “enamorada de la ciutat” i que fins i tot es planteja instal·lar-s’hi quan es jubili. Sobre la situació política, prefereix no pronunciar-se. “No vull entrar en política. Només diré que soc filla d’un home català, així que espero que em donin el passaport i ja està”, diu.