Lolita es posa en la pell de la Colometa al Teatro Español
Joan Ollé dirigeix 'La plaza del Diamante' amb la cantant de protagonista 'gràcies' a Joan Manuel Serrat
BarcelonaQuan el Teatro Español va proposar a Joan Ollé de dirigir 'La plaza del Diamante', de Mercè Rodreda, i a la cantant Lolita de ser-ne protagonista, tots dos ho van descartar: els va semblar una "bogeria", diu Ollé. Però Joan Manuel Serrat els "va obligar" a repensar-s'ho i va aconseguir convèncer-los.
"Lolita 'és' ara la Colometa", ha assegurat Ollé, que s'ha ocupat amb Carles Guillén de convertir la novel·la de Mercè Rodoreda, considerada clau en la narrativa catalana de postguerra, en un monòleg. L'obra s'estrena el dia 24 de setembre.
Ollé tenia ubicada Lolita "en el territori de la música i el cinema, i sabia que en teatre havia fet una cosa molt lleugera ('Sofocos')". "'Per favor, coneixeu-vos, que us anirà molt bé', ens va dir Serrat. Vaig anar a casa de Lolita i vaig veure que era un prodigi. Com va llegir el text per primera vegada! Va ser tota una declaració d'intencions", assegura el català, que ja va "trencar tòpics" muntant Federico García Lorca en castellà a Barcelona.
Presumeix que el treball de l'actriu, que s'enfronta a l'hora i deu minuts de monòleg asseguda en un banc sense cap altre suport que un mocador, és "increïble", perquè la seva personalitat és "significada i vigorosa", i la de la Colometa, "discreta i ingènua". És un personatge "diametralment" oposat a ella i, en canvi, "Lolita no la interpreta sinó que l'encarna i obra el miracle de no ser actriu a l'escenari, sinó de desxifrar la partitura que és el text amb tota la seva veritat a sobre".
Lolita (Madrid, 1958) ha dit que dóna al personatge el seu propi accent, sense assemblar-se ni a Sílvia Munt, ni a Ana Belén ni a Jessica Lange, perquè no ha volgut sentir-se pressionada pel que elles han fet.
"La Colometa li parla al públic de la seva vida. Vaja, el que Lolita ha fet cobrant moltes vegades", ha fet broma Ollé, i coincideix amb ella que, malgrat que ha tingut "una vida amarga", li reprotxen que ha viscut "com una reina". En la funció plora "moltíssim" perquè, confessa, quan la Colometa parla dels seus fills ella pensa en els seus: "Sóc una dona de 56 anys amb moltes experiències, bones, dolentes i regulars, i tot això passa pel meu cos. L'escola no és el meu fort. Si no em passa pel fetge i pel cor, no em surt res".
Per a Lolita, l'obra és un homenatge al seu pare, Antonio González 'El Pescaílla', que va néixer a cinc minuts de la plaça del Diamant, a Barcelona, i a totes les dones "que les han passat putes".