Lola Lafon explica com és passar la nit tancada amb Anne Frank

BarcelonaA Anne Frank (1929-1945) se li han dedicat cançons, poemes i novel·les, rèquiems i simfonies. La seva cara ha estat reproduïda milers de vegades. És un símbol. Però exactament de què? Tothom sap qui és, però coneixem realment a la noia que va escriure un diari mentre s'amagava en un pis petit, amb la seva família i quatre amics, durant l'ocupació nazi d'Amsterdam? Per poder apropar-se a l'adolescent que es va haver d'acostumar a viure tancada perquè no la matessin i es va obstinar a escriure, l'escriptora francesa Lola Lafon va passar la nit el 18 d'agost de 2021 tota sola a l'annex del Museu Anne Frank d'Amsterdam, la casa on aquella noia jueva va viure amagada dels nazis. Aquella experiència la narra a Quan escoltis aquesta cançó (Més Llibres), amb traducció al català de Mercè Ubach.

L'inici de tot plegat va ser un encàrrec de l'editorial Stock, que el 2018 va llançar Ma nuit au musée, una col·lecció de llibres amb autors a qui es convidava a passar una nit en un museu i a explicar les seves impressions. Lafon va triar el museu d'Anne Frank. "Era un tema que volia abordar des de feia temps. A les meves novel·les he parlat de moltes coses, però un dia la meva germana em va dir que mai explicava, tampoc a les entrevistes, que la meva família era jueva. Era com un angle mort i, com a escriptora, havia d'abordar-ho", explica Lafon.

Els punts comuns amb Anne Frank

Lafon va néixer el 1974 al nord de França, però va créixer a Sofia i Bucarest. Els seus pares, comunistes, eren professors de literatura a la universitat. D'ascendència jueva asquenazita, part de la família del seu avi i la seva àvia van morir a l'holocaust. "Em costava parlar-ne perquè, durant tota l'adolescència, venir d'una família que ha estat escapçada per l'holocaust, era dolorós. A més, jo volia triar la meva identitat", afirma. El seu passat té alguns punts en comú amb Anne Frank: "El meu avi, que va néixer a Rússia, va anar a França confiant que allà se salvaria i es va trobar amb les lleis antijueves. Otto Frank també pensava que els Països Baixos romandrien neutres. Són les absències, que no és el mateix que desaparèixer, perquè deixen rastre, allò que més em va colpir la nit que vaig passar al museu", explica.

La quotidianitat d'Anne Frank és una altra de les qüestions que emergeixen al llibre: el fet de no poder fer cap soroll, la por que els descobrissin. És una experiència que a Lafon li va obrir la porta no tan sols al seu passat familiar sinó també als records i a la seva amistat amb un adolescent, que va morir a mans dels khmers rojos a Cambodja.

"Va ser important conèixer Laureen Nussbaum, una de les últimes persones vives que va conèixer bé els Frank, i una pionera: estudia el Diari d'Anne Frank com a obra literària des dels anys noranta. Ella em va dir que a Anne Frank no se la venera, se la llegeix. I vaig pensar que aquesta era una bona manera: apropar-m'hi a través de la literatura –assegura–. Tinc la sensació que l'Anne Frank que coneixem és molt més propera a la imatge de Hollywood que no a la veritable, la que està al text", opina Lafon. A Quan escoltis aquesta cançó, que ha rebut el premi Décembre 2022 i el de novel·la de Les Inrockuptibles, també s'apropa a Anne Frank parlant de la seva pròpia història i de l'actualitat. "A França fa temps que ha ressorgit amb força l'antisemitisme. És com si commemoressin moltes coses i no recordéssim res", lamenta.

Nussbaum va proposar a Lafon un exercici interessant: llegir les solapes de les diferents edicions que s'han publicat al llarg de la història d'El diari d'Anne Frank. "El que anomenem diari, un mot que inventen els nord-americans perquè és més comercial, és més aviat una obra literària. L'Anne ho va reescriure tot després d'haver escoltat el discurs en què es demanava a tots els habitants dels Països Baixos que conservessin els seus documents íntims. Es va fer escriptora. Va eliminar alguns paràgrafs que eren massa personals i hi va posar context, i va ser molt hàbil alternant el que era més íntim amb tot el que succeïa a fora", explica Lafon. I té reflexions molt interessants i d'una "gran maduresa": "Escriu que la guerra no és tan sols l'obra d'un dirigent, sinó que sense tots nosaltres no seria possible; si els joves no volguessin la guerra, aquesta no existiria", afegeix l'autora. Segurament, hauria pogut ser una gran escriptora: "Té un gran desig d'escriure: lluita per poder tenir una taula unes hores al dia, i així poder escriure. Comparteix l'habitació amb altres adults i no és gens fàcil aconseguir la taula", detalla l'escriptora francesa que també es pregunta en quina adulta s'hauria convertit Anne Frank.

Lafon ha volgut dedicar un espai al llibre per relatar amb precisió com van morir Anne i la seva germana Margot al camp de concentració de Bergen-Belsen. "Quan moren de tifus, són esquelets, no tenen cabells; és una part del relat que no ens podem estalviar", afirma. Tota la família, menys el pare, l'Otto Frank, va morir als camps de concentració nazis.