L'Offenbach més teatral
Laurent Pelly signa la direcció escènica del muntatge d'Els contes de Hoffmann que s'estrena al Liceu el 4 de febrer. La producció posa l'accent en la teatralitat de l'òpera de Jacques Offenbach.
BARCELONA.La crisi, com el fantasma de l'òpera, viu a les costelles del Gran Teatre del Liceu. És el signe d'un temps i un país, però no és només cosa nostra. "Últimament m'han fet preguntes sobre la crisi en quatre països diferents", va dir ahir el tenor nord-americà Michael Spyres al Liceu, durant la presentació d'un nou muntatge d' Els contes de Hoffmann . "És una època difícil. En l'últim any se n'han anat en orris tres produccions en què havia de treballar. Però hem de sortir a treballar i canviar les coses", va afegir Spyres, que debuta al Liceu amb l'òpera d'Offenbach.
L'opinió del tenor és similar a la del director escènic francès Laurent Pelly. "La crisi també es nota en els pressupostos de cultura a França i als Estats Units, si els comparem amb els de fa deu anys. Però l'aspecte positiu de la crisi és que ara es fan més coproduccions, i això fa que les òperes tinguin més circulació", diu Pelly. El baix nord-americà Oren Gradus encara va més lluny, i hi veu un altre aspecte positiu. "Fa un mes que sóc a Barcelona. Al Liceu he vist Rusalke , ara programa Els contes de Hoffmann i després Street scene , de Kurt Weill. Als Estats Units tindríem La Bohème , Tosca , Madama Buterfly i altre cop La Bohème . El públic de Barcelona té molta sort de tenir un teatre com el Liceu, que s'atreveix a tirar endavant", diu Gradus.
Quan Pelly parla de coproduccions es refereix a l'òpera Els contes de Hoffmann ,que aplega els esforços del Liceu i les òperes de Lió i San Francisco. Primer s'estrenarà a Barcelona, on se'n podran seguir onze representacions entre el 4 i el 23 de febrer sota la direcció musical de Stéphane Denève.
Amplificar el misteri
Els contes de Hoffmann és l'obra mestra de Jacques Offenbach (1819-1880), composta a partir d'un llibret de Jules Barbier inspirat en tres contes de l'escriptor romàntic alemany E.T.A. Hoffmann. Offenbach va morir abans d'acabar l'òpera, la qual cosa ha motivat que se'n facin moltes versions. "El llibret original no està complet, i això obliga a completar les llacunes", recorda Denève. La versió que se'n veurà al Liceu elimina els passatges recitatius, que substitueix per diàlegs parlats. "Això ens permet recuperar la tensió dramàtica i tenir un fil conductor més clar", diu Pelly, responsable -amb la col·laboració de l'escenògrafa Chantal Thomas- d'una posada en escena que vol "amplificar el misteri de l'obra". Pelly ha construït una escenografia amb trenta canvis de decorat que basteixen "un dispositiu mòbil": "Com si fóssim dins el cap de Hoffmann i visquéssim la seva fantasia sobre la creació artística", descriu el director escènic.
Pelly i Thomas s'han inspirat en les pintures grises, d'alè expressionista, del belga Léon Spilliaert (1881-1946). Segons Pelly, "en el món d'aquest pintor els objectes quotidians i familiars adquireixen una dimensió fantasmagòrica", justament la que ha volgut traslladar a l'univers del protagonista de l'òpera, un poeta amb una genialitat tocada per la beguda, enamorat d'una cantant i assetjat per la musa de la poesia, enfadada per la falta d'atenció.
El to fantasmagòric de l'escenografia s'adiu amb les circumstàncies de la composició original. "Offenbach volia fer una obra mestra abans de morir, i això es nota en l'obra, perquè hi aboca temes com la mort, els elements fantàstics i el misteri de les melodies", explica el director musical, que considera que la melodia és un dels aspectes més destacats de l'obra.
Offenbach i Barbier van escriure l'òpera presentant l'enfrontament de Hoffmann amb una força diabòlica representada per quatre personatges que interpreta un mateix baríton. Al Liceu tots quatre els cantarà el parisenc Laurent Naouri en el primer repartiment i Oren Gradus en el segon.
La veu de Natalie Dessay
També els quatre rols femenins estan escrits per a una mateixa soprano, però a Barcelona la francesa Natalie Dessay només n'interpretarà un en el primer repartiment, tot i que en el segon sí que hi haurà una sola soprano, la cubana Eglise Gutiérrez. "Crec que és impossible que pugui cantar els quatre papers -explica Dessay, de 47 anys-. Abans tenia més passió pels grans reptes artístics com aquest, però m'he fet gran i ara m'he tornat més raonable".
Al Liceu Hoffmann serà Michael Spyres, una força de la naturalesa que els últims nou anys ha interpretat 45 papers diferents. "Estic acostumat a tirar-me a la piscina", diu l'incansable Spyres.