Locarno premia el gran documentalista Wang Bing

LocarnoEl Festival de Locarno fa justícia cinematogràfica. En els últims anys el certamen suís s’està caracteritzant per guardonar una sèrie de cineastes de gran renom que, tanmateix, resulten massa heterodoxos per ser reconeguts per altres mostres de referència com Canes o Berlín. A la galeria d’il·lustres premiats amb el Lleopard d’Or en les últimes edicions hi ha Jean-Claude Brisseau, Albert Serra, Lav Diaz i Hong Sang-soo. Ara s’hi afegeix Wang Bing, possiblement el documentalista més important sorgit en aquest segle.

El xinès es va donar a conèixer el 2003 amb West of the tracks, una obra monumental en tots els sentits al voltant d’un canvi no menys mastodòntic: el progressiu desmantellament d’un dels grans conglomerats industrials de la Xina comunista. Des d’aleshores, Wang ha resseguit a través de la no-ficció les mutacions del gegant asiàtic des d’una perspectiva sempre crítica amb el sistema i les seves institucions. Encara que la majoria dels seus títols s’han estrenat en grans festivals com els de Venècia i Berlín, és el primer cop que el cineasta rep el premi més important d’un certamen de primera classe. I el guanya per un film d’aparença més modesta, per la seva curta durada i pel fet que se centra en un tema d’àmbit més íntim: els últims dies d’una dona gran afectada d’Alzheimer que s’apaga a casa seva envoltada de la família. Colpidora i emotiva, sense recrear-se en cap moment en el dramatisme lacrimogen, Mrs. Fang demostra com el cinema pot copsar la immensa fragilitat de la vida just abans de la mort.

Malgrat alguna absència dolorosa com la de Did you wonder who fired the gun? de Travis Wilkerson, el palmarès del jurat que presidia Olivier Assayas ha reconegut aquest dissabte, en general, el bo i millor de la competició internacional d’aquesta 70a edició del Festival de Locarno. El Premi Especial del Jurat ha recaigut en la brasilera As boas maneiras de Juliana Rojas i Marco Dutra, una esplèndida revisió de la figura de l’home llop en un film d’aparença realista que aborda qüestions com les maternitats no normatives i la complicitat femenina interclassista.

També ofereix un tractament molt poc convencional d’un mite del fantàstic Madame Hyde de Serge Bozon, que li ha valgut a Isabelle Huppert el premi a la millor interpretació femenina, no per evident menys merescut. La francesa encarna la professora d’una escola tècnica en una banlieue que no se’n surt a l’hora de connectar amb la seva classe d’adolescents de cultures diverses. Experta en física, Madame Géquil [sic] rep un dia una descàrrega en ple experiment que li atorga una personalitat nova a partir de la qual esdevindrà una molt millor ensenyant. Després de Tip Top, Bozon torna a practicar l’humor extravagant i inesperat, en aquest cas en una comèdia elèctrica que suposa una de les aproximacions més originals a la qüestió de la diversitat cultural i l’ensenyament a la França contemporània.

El premi al millor actor ha anat a parar al danès Elliott Crosset Hove pel paper a Vinterbrødre de germà que no acaba d’encaixar en cap dels seus àmbits socials, ni a la família ni amb els companys de la mina on treballa. El film és una meritòria opera prima de Hlynur Pálmason que té lloc en un paisatge menys transitat a la ficció nòrdica contemporània com és el del món industrial. I el premi al millor director va reivindicar el francès F.J. Ossang, un altre cineasta atípic, poeta i músic punk, que amb 9 doigts homenatja la tradició del cinema negre, l’expressionisme alemany, l’imaginari del món del còmic, les narracions marítimes i l’esperit obscur del Comte de Lautréamont en un pastitx estètic fascinant visualment, però també formalista en excés i que recorda des d’un vessant menys experimental l’obra de Guy Maddin.

El Lleopard d’Or de la secció alternativa Cineastes del Present ha honorat un altre gran títol, ¾ d’Ilian Metev, una nova mostra de l’emergent cinematografia búlgara. També era d’aquesta nacionalitat la guanyadora del Lleopard d’Or de l’any passat, Godless de Ralitza Petrova.