Localitzen a l’Ebre 123 noves fosses de la guerra: ja en són 495

La FatarellaEl mapa de fosses de Catalunya s’amplia esfereïdorament. Ahir es va presentar a la Fatarella (Terra Alta) l’estudi de geolocalització de fosses comunes de la Guerra Civil a la comarca del Priorat i les Terres de l’Ebre realitzat per la Universitat Rovira i Virgili (URV) per encàrrec del departament d’Afers Exteriors, Relacions Internacionals i Transparència. En total s’han incorporat al mapa 123 noves fosses (69 de confirmades i 54 de probables), que fan pujar a 495 les fosses de la Guerra Civil i la repressió franquista al conjunt de Catalunya. “Fins ara al mapa ens mancava una part del territori fonamental”, apuntava la directora general de Relacions Institucionals, Carme Garcia.

Inexplicablement, en 40 anys de democràcia no s’havia fet cap estudi per localitzar fosses en un territori cruelment castigat pels combats de la guerra, on es calcula que la Batalla de l’Ebre va deixar 30.000 morts i on actualment, vuitanta anys després del conflicte, encara és relativament fàcil trobar restes humanes en superfície.

La majoria de fosses s’han localitzat a la comarca del Priorat (51), que és on hi havia els hospitals de campanya que atenien els combatents del front de l’Ebre, i a la Ribera d’Ebre (41) i la Terra Alta (24), que és on van tenir lloc els combats més sagnants del conflicte. “La dimensió del que hem trobat ens fa ser encara més ambiciosos”, va assenyalar el conseller d’Afers Exteriors, Raül Romeva, que va precisar que les 123 fosses geolocalitzades en aquest estudi no són totes les que hi ha. Per això el Govern destinarà més diners al pla de fosses i n’ampliarà els terminis fins al 2018. De 300.000 a 800.000 euros i d’un any a dos anys prorrogables. “Per a nosaltres és prioritari, no només perquè ens ho demani el cor, sinó també perquè és una obligació en termes de democràcia que afecta la desaparició de centenars de persones”, va afegir Romeva. “S’ha trigat vuitanta anys, però al menys ara sembla que finalment hi ha prou sensibilitat per treure els morts de les cunetes”, va manifestar el catedràtic d’història de la URV i responsable de l’estudi Josep Sánchez Cervelló.

Cementiri de brigadistes

A l’hora de geolocalitzar les fosses s’han basat tant en la documentació dels arxius com en la memòria oral. “Ens hem trobat amb gent gran amb moltes ganes de col·laborar”, afirma l’historiador, que precisa que, per contra, s’hauran d’habilitar ajuts per als pagesos perquè algunes fosses són en finques particulars. Per a Sánchez Cervelló té un interès especial una fossa localitzada a la comarca del Montsià, a prop de la torre de la Carrova, a Amposta, on van morir molts soldats de les Brigades Internacionals, just al començament de la Batalla de l’Ebre. “Donaria ressò internacional al projecte”, argumenta.

De cada fossa s’ha fet una fitxa amb les coordenades, la localització cartogràfica, un recull fotogràfic o un resum històric. El següent pas és excavar “el màxim” d’aquests punts, però encara no hi ha calendari. Sí que s’han dut a terme 20 actuacions en superfície en diversos espais, on s’han recuperat 300 restes òssies corresponents a 16 individus, tots adults i homes. Aquestes restes s’han dipositat al memorial de les Camposines, on se’ls practicarà l’anàlisi d’ADN per poder ser identificades.