Lo que hacemos en las sombras

D’ençà de l’estrena de This is Spinal Tap, el mockumentary de Bob Reiner sobre una banda de heavy, s’ha normalitzat molt l’ús de recursos del fals documental en el terreny de la comèdia. Sobretot a través de la televisió, on ha esdevingut un tret identitari de les noves sitcoms, de The office a Modern family. En aquest sentit, Lo que hacemos en las sombras permet diagnosticar fins a quin punt el fake és o no un format desgastat. Taika Waititi i Jemaine Clement l’adapten a una paròdia del cinema de vampirs curulla de gags brillants i idees enginyoses, des del punt de partida, amb quatre xucla-sangs de diferent pelatge que comparteixen pis, fins a les trobades pels carrers de Wellington amb un grup equivalent d’homes llop. El principal problema d’aquesta horror comedy neozelandesa és la certa sensació de déjà-vu que provoquen certes rutines del fake quan esdevenen un objectiu en elles mateixes. Un no pot evitar la sensació que la pel·lícula ens hauria fet petar encara més de riure si s’hagués estrenat fa, posem-hi, un parell de dècades. |