La llum de Turner esclata al MNAC

BarcelonaEl pintor Joseph Mallord William Turner (1775–1851) està considerat un dels grans noms de la història de l’art, i ell mateix va ser conscient de la seva grandesa: “No era un home modest”, diu David Blayney Brown, antic conservador en cap d’Art Històric Britànic de la Tate i comissari de l'exposició Turner. La llum és color que el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) li dedica a partir d’aquest divendres fins a l'11 de setembre. Els dibuixos, aquarel·les i pintures exposats provenen del Llegat Turner, que està dipositat precisament a la Tate, on es pot contemplar la col·lecció més gran de la seva obra. Aquesta herència inclou 400 pintures, de les quals prop de 300 estan inacabades i 35.000 esbossos, tal com explica Blayney Brown.

Que les obres provinguin del Llegat Turner implica que entre les més de cent obres exposades al MNAC n’hi ha que Turner no va pensar que mai que s’haguessin d’exposar, sinó que li servien per “explorar els camins de la seva imaginació i obrir-ne de nous”, diu Blayney Brown, i per fer experiments tècnics i registrar elements de la natura i efectes climàtics que temps després, potser fins i tot anys, abocava de memòria en les pintures. Turner pintava els paisatges al taller, no com van fer després els pintors de l’impressionisme, que van sortir a pintar a l’aire lliure. “Hi ha la paradoxa que hi ha obres que no van ser fetes per ser vistes. L’exposició és com si et colessis a l’estudi a les fosques i l'hi robessis tot, i que quan encenguessis el llum descobrissis que les obres en què assajava els trucs són millors que les acabades –diu el director del MNAC, Pepe Serra–. De Turner s’ha dit que era una mena de Rothko del segle XIX, potser sense saber-ho ni voler-ho, i això és molt interessant”.

L'artista davant la història

Turner està considerat com el millor paisatgista anglès i va ser un testimoni privilegiat del seu temps: al llarg de la seva trajectòria es van produir les guerres napoleòniques i es van expandir imperis. També la Revolució Industrial. Com expliquen a la Tate, la guerra, el colonialisme i la indústria van crear una immensa riquesa de la qual Turner es va beneficiar, perquè va vendre obres a magnats de la mineria i a constructors de canals. Aquesta riquesa també va ser de caràcter intel·lectual, perquè va conèixer científics i va treballar amb escriptors i poetes que van ampliar els seus horitzons i el van esperonar a no perdre el seu afany experimental i innovador. “L’exposició és una celebració de Turner com a pintor de la natura i dels elements, i la seva contribució més important és la seva visió de la llum”, subratlla Blayney Brown, pels jocs de llums i ombres i per com les feia servir per dissoldre les formes. De fet, el títol de la mostra, La llum és color, prové d’una cita del mateix pintor, i en paral·lel a l’aspecte del color, cal tenir en compte el vessant sublim que Turner atorgava a la llum per “il·luminar” l’esperit.

La mostra, que compta amb el patrocini d’Agrolimen, està dividida en set àmbits temàtics on conviuen grans pintures, unes altres inacabades i esbossos dedicats a qüestions com la síntesi en un sol quadre d’elements de fonts diverses i els paisatges com a rerefons de pintures mitològiques i d’història. “És un artista molt més complex del que sovint es pensa, perquè no és només un impressionista que pinta paisatges, sinó que en la seva obra també hi intervenen elements com els viatges i els coneixements de mitologia”, explica el comissari. Dos àmbits més estan dedicats als efectes atmosfèrics i la foscor. En aquest últim aspecte, Turner va ser trencador perquè en aquell moment el color negre no era gaire popular. L’últim àmbit porta per títol El Sol és Déu, una sentència que segons la llegenda van ser les últimes paraules del pintor. I més que recordar obres concretes, el recorregut, que inclou paisatges britànics, francesos, italians i suïssos, està concebut com una experiència immersiva. Amb Turner. La llum és color, el MNAC continua amb les exposicions d’ambició internacional, després de la gran mostra d’Antoni Gaudí coproduïda amb el Museu d’Orsay, en cartell a París fins al 17 de juliol.

Com a complement de Turner. La llum és color també comença aquest divendres l’exposició El batec de la natura. Dibuixos del segle XIX de la col·lecció del Museu Nacional, amb una vuitantena de treballs d’artistes com Marià Fortuny, Ramon Martí Alsina, Baldomer Galofre, Nicolau Raurich i Antoni Fabrés. "Volem donar una nova mirada sobre la col·lecció i desconstruir els tòpics sobre el gènere del paisatge", afirma Francesc Quílez, conservador del museu i comissari de la mostra juntament amb l'historiador Aleix Roig. El cost de totes dues exposicions és de 450.000 euros.