Lluïsa Castell i Mònica López són les 'Germanes' de Wajdi Mouawad
Roberto Romei dirigeix les actrius en una història sobre l'exili que s'estrena al Tantarantana
BarcelonaQuè és la llar per a algú que no sap d'on ve? El dramaturg canadenc d'origen libanès Wajdi Mouawad, un dels grans noms de l'escena contemporània, ha perseguit la resposta a aquesta pregunta en moltes de les seves obres, entre les quals l'espectacle Incendis (2012) i la novel·la Ànima (Periscopi, 2014). Des d'aquest dijous, la incògnita també recorrerà l'escenari del Tantarantana amb Germanes, l'obra més intimista de Mouawad. Lluïsa Castell i Mònica López protagonitzen el muntatge, en què l'exili és la columna vertebral.
"Parla de la sensació de no tenir casa, de la necessitat d'estar en contacte amb els propis orígens i de la memòria, que és el que ens fa persones", explica el director de Germanes, Roberto Romei. Mouawad situa les dues protagonistes en un entorn inhòspit –una tempesta de neu assola el Canadà i elles es refugien en un hotel de luxe– per contraposar els seus dimonis amb el món de fora. "Són personatges solitaris, que estan perduts i en crisi. Les seves històries mostren com perdre el contacte amb els orígens et trastoca", diu Romei.
Germanes d'històries i d'emocions
Malgrat el títol, les dues protagonistes no tenen vincles de sang. "Són germanes d'històries i d'emocions. Es troben, comparteixen les seves vivències i així construeixen el seu refugi", assenyala el director. El personatge de Castell és una libanesa exiliada al Canadà que treballa com a pèrit en sinistres. "El pare d'ella està ancorat en la guerra i el passat. Ella s'ha hagut de dedicar al pare i als germans, mai ha fet una vida pròpia", explica Castell. López interpreta una mediadora de conflictes a l'Àfrica "que té una relació difícil amb la mare per la incapacitat de parlar" i que també "ha hagut de sacrificar molt", subratlla l'actriu.
Per a López, el gran valor de l'obra és que l'ha confrontat amb el repte d'interpretar la incapacitat. "És un terreny molt difícil, incòmode i alhora molt gratificant", apunta la intèrpret. Aquest territori, en el qual es mouen habitualment els textos de Mouawad, està ple d'abstracció i de poesia. "És una obra amb una arrel real i una atmosfera estranya, situada en una mena de suspensió poètica –descriu Romei–. L'única manera d'explicar coses tan profundes és sortir una mica de la realitat".