Lluís Soler es posa en la tràgica pell de Mark Rothko

BarcelonaL'actor Lluís Soler continua. Després d'insinuar que es volia retirar amb el monòleg Birnam, estrena al Teatre AkademiaRed, l'èxit de Broadway del guionista John Logan, en què Soler es fica dins la pell del pintor nord-americà Mark Rothko. "Ha pogut més el teatre que el meu desig –afirma Lluís Soler–. Quan vaig fer Birnam feia temps que treballàvem amb Rothko", adverteix.

Després de fer monòlegs de personatges històrics com el comte Arnau i d'altres de corrents com L'home de la flor a la boca, a Red l'actor assumeix el repte d'interpretar un personatge de la història recent, encara que no ha pogut fer servir com a models pel·lícules on aparegui ni enregistraments de la seva veu. "Fer un personatge que ha viscut i sobretot que ha viscut no fa gaire sempre et dona la possibilitat d'acostar-t'hi d'una manera més vivencial", explica Soler. En paral·lel a les vicissituds de la creació artística, Red també s'endinsa en la vida tràgica de Rothko i en com el negre es va anar menjant el vermell del títol fins que va es va llevar la vida.

"L'obra tracta de la lluita universal que tenim tots entre la nostra part lluminosa i la nostra part fosca", diu Ferran Vilajosana, que fa del Ken, l'ajudant de Rothko. "El Ken resumeix tots els assistents que va tenir, i li fa de mirall de totes les decisions que va prenent –explica–. Quan comença a treballar amb ell és un pipioli –afegeix– i amb Rotho aprèn d'art, de la vida i de la funció de l'artista". "Tenen una relació molt de vida i a la vegada molt teatral", diu Soler. Precisament, per al director de l'obra i de la sala, Guido Torlonia, aquesta relació "d'una humanitat total" fa que l'espectador no hagi de tenir coneixements artístics per gaudir de l'obra. I pel que fa a l'art, creu que Red , més enllà dels detalls biogràfics de Rothko, és important per com retrata el procés creatiu: "És molt difícil mirar un pintor quan està pintant les seves obres, i en aquesta obra es pot viure el moment de la creativitat, que normalment és un secret", explica.

L'obra recull un moment molt concret de la biografia de Rothko, quan va rebre un encàrrec molt important per a l'època, els grans murals del restaurant Four Seasons, de l'arquitecte Philip Johnson, al Seagram Building, el gratacel icònic de Mies van der Rohe a Nova York. "Mies van der Rohe i Philip Johnson eren els dos arquitectes més importants d'aquell moment i Mark Rothko era el pintor expressionista abstracte més important d'aquells anys", diu Guido Torlonia. L'escenografia de Red és de Paula Bosch, que s'ha pogut beneficiar de les millores tecnològiques que s'han fet a la sala. El decorat evoca el desig de Rothko de pintar sense llum natural i també inclou projeccions per recrear les grans pintures. "El més interessant de tot és que els dos personatges parlen de què és la pintura per a Rothko, que parlava dels seus quadres com si tinguessin una aura mística. Era com un monjo que crea unes obres que han de parlar al públic", diu Torlonia. "Sempre deia que el lloc ideal per exposar-les seria un lloc de meditació, un lloc on el públic s'hi pogués enfrontar en silenci", conclou.

John Logan és conegut sobretot com a guionista de grans produccions cinematogràfiques com Gladiator. Amb Red va sacsejar Broadway i va arrasar als premis Tony de la mà d'Alfred Molina, que va fer de Rothko, i Eddie Redmayne. Així que aconseguir els drets per fer-ne la versió ha sigut una feina difícil. "Red és un dels textos més importants dels últims trenta anys", assegura Vilajosana.