Lluís Pasqual invoca els seus mestres en la literatura

BarcelonaDeu anys enrere els gurus s’equivocaven. Que no l’encertin no és novetat, però no per això el president del Gremi d’Editors de Catalunya, Patrici Tixis, s’estava ahir de subratllar-ho. “El 2008 ens van dir que al cap de 10 anys no hi hauria llibres en paper. I la van errar”, constatava Tixis davant d’un Teatre Goya ple d’editors i de representació política (com Laura Borràs i Joan Subirats). En la 33a Nit de l’Edició, a la sala no li va caldre penjar el cartell d’entrades exhaurides; la cerimònia la va omplir de dalt a baix.

Enguany els editors han atorgat el premi Atlàntida per al foment de la lectura i del món del llibre a l’exdirector del Teatre Lliure Lluís Pasqual, motiu pel qual la festa va transcórrer entre la platea i l’escenari del Goya. “Soc un home amb sort”, arrencava Pasqual en la seva primera aparició pública a Catalunya després de la crisi del Lliure de l’estiu passat. El pacte amb els editors era que, al discurs, recordaria els escriptors que l’han marcat al llarg de la vida, però el director escènic va optar per dotar de protagonisme els mestres que li han obert les portes de la literatura. “A la universitat vaig tenir de professors Gabriel Ferrater, Joaquim Molas, Martí de Riquer -va recordar Pasqual-. I després van venir el Terenci, la Capmany, el Fabià, l’Strehler. Tots ells abans dels 25 anys. ¿Això no és tenir sort?” Pasqual va mencionar els seus autors de referència -“En una illa deserta m’enduria Shakespeare, Txékhov, Proust i Lorca”-, i va parlar d’allò que unia el teatre i la literatura. “Tots dos són grans remeis contra la solitud. Els llibres, fins i tot sense obrir-los, també fan companyia”, va dir el premiat, que va definir les paraules com “un tros de carbó mineral que conté un gran potencial d’energia”, i es va acomiadar demanant “que la cultura ens faci l’ànima navegable”.

Uns minuts abans, l’actriu Emma Vilarasau va acostar la figura de Pasqual des del darrere dels escenaris. “El Lluís et demana que traspassis els límits coneguts. Treballar amb ell significa posar-se en perill, perquè no es pot interpretar des de la comoditat. L’escena ha de ser un lloc de risc. Si no, no té cap mena de sentit”, va explicar la intèrpret. Vilarasau va defensar Pasqual com un creador “incansable” i va afegir: “La sala d’assaig és el lloc on el Lluís és més feliç. I tothom, excepte alguns mercenaris, acaben oferint-li el millor que tenen”, en una referència velada a la polèmica que va viure a l’estiu l’exdirector del Lliure.

Els editors també van atorgar ahir el Memorial Fernando Lara a la llibretera d’Al·lots Paula Jarrin. Juan de Sola va recollir el premi de traducció Ángel Crespo, concedit per l’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya, per la seva feina amb Marcel Proust-Jacques Rivière, correspondencia 1914-1922 (La Uña Rota). “Visibilitat no és només posar el nom del traductor a la coberta, o en una ressenya. El llibre, escrit en una llengua incomprensible i en un temps remot, té per art de màgia un segon autor que hi ha treballat en silenci, analitzant com fer justícia a l’original per portar-lo al nostre idioma. Ja és hora que se’n prengui consciència”, va reivindicar.