Lluís Pasqual cobrava el doble que el conseller de Cultura

BarcelonaEl Teatre Lliure va encetar l’1 de febrer una nova etapa amb la qual la institució espera girar full de l’etapa de Lluís Pasqual, que des del 2011 i fins al setembre passat va ser-ne el director. Amb Juan Carlos Martel com a nou director i els estatuts del patronat en procés de modificació, el Lliure vol deixar enrere la polèmica renúncia de Pasqual, que va al·legar una pèrdua de confiança de l’equip del teatre, després de la denúncia de vexacions i males praxis laborals per part de l’actriu Andrea Ros -acusacions que Pasqual qualifica de “calúmnia”-. El juliol passat el cas va posar la figura de Pasqual al centre del focus mediàtic, però també va portar a qüestionar els estatuts i el funcionament intern del patronat de la fundació que gestiona el teatre, uns serrells que encara segueixen oberts.

Pasqual, que va ser un dels fundadors del Teatre Lliure, va assumir-ne la direcció l’abril del 2011 en substitució d’Àlex Rigola. Era un moment complicat per a la institució, que patia els efectes de la crisi econòmica i buscava una figura solvent de prestigi internacional per situar el Lliure com un espai de referència al mapa teatral europeu. Després de quatre mesos d’investigació, l’ARA ha tingut accés a les retribucions que ha percebut Lluís Pasqual al llarg d’aquests vuit anys, i que sumen un total d’1,58 milions d’euros. Són dades procedents del departament de Cultura i de l’Ajuntament de Barcelona. Totes dues administracions van negar-se a donar-les durant mesos, malgrat estar-hi obligades per la llei de la transparència, al·legant que és una fundació privada.

224.000 euros de mitjana

L’arribada de Pasqual al Lliure va suposar un increment del sou de la direcció respecte al del seu predecessor: els últims anys de mandat Àlex Rigola va cobrar de mitjana menys de 135.000 euros anuals, mentre que la retribució de Pasqual del 2012 al 2017 (els anys que va fer complets) va ser, de mitjana, de 223.657 euros anuals (incloent-hi, en tots dos casos, les dietes percebudes i els imports dels espectacles que van dirigir).

Quan feia un any que dirigia el Lliure, Pasqual va haver de fer front a una de les crisis més greus de la institució: la reducció dràstica del pressupost arran de la retallada de mig milió d’euros d’aportacions públiques. Pasqual va plantejar un expedient de regulació d’ocupació (ERO) temporal i el tancament del teatre durant tres mesos per evitar que la institució s’endeutés i per mantenir intacta l’activitat artística. Al final, l’Ajuntament de Barcelona va fer una aportació extraordinària de mig milió d’euros que va permetre tirar enrere l’ERO. La situació econòmica no va repercutir en les retribucions de Pasqual, que van anar a l’alça. El 2012 el director va cobrar 159.880,55 euros. Segons dades dels departaments de Cultura i Justícia de la Generalitat -aquest últim, encarregat de supervisar la gestió econòmica de les fundacions catalanes-, l’any que s’havia de tancar el teatre, el 2013, Pasqual va rebre 283.896,99 euros. En aquella època el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, cobrava 108.576,84 euros anuals. La remuneració del 2013 és la xifra anual més elevada que va percebre Pasqual en la seva etapa com a director del Lliure i inclou la retribució per les tasques executives (153.750 euros), les dietes (2.046,99 euros) i les tasques artístiques (128.100 euros). Aquell any el pressupost del teatre va ser de 7,4 milions d’euros, dels quals un 79,9% provenien d’aportacions públiques.

L’explicació és que el 2013 va ser un any intens per a Pasqual. Durant el primer semestre va estrenar Blackbird, Els feréstecs i les lectures La tempesta i La casa cremada, mentre que la segona meitat del 2013 va dirigir la lectura Recordant la Fedra. Els feréstecs va ser un dels èxits de Pasqual durant la seva etapa com a director del Lliure. El muntatge va rebre més de 18.000 espectadors (un 97,3% d’ocupació de la sala, si bé l’obra queda lluny de les més vistes de la temporada a Catalunya) i va guanyar cinc premis Butaca. De fet, Els feréstecs és una mostra d’una de les fites de Pasqual al capdavant del Lliure: durant la seva etapa com a director va fer rècord de públic al teatre, amb prop de 130.000 espectadors l’any 2017, la majoria dels quals procedien d’obres que ell va conduir (El rei Lear, A teatro con Eduardo, In memoriam. La quinta del biberó ). L’altra fita és l’aval de la crítica als seus espectacles.

Un fitxatge fet per unanimitat

El Teatre Lliure es regeix per un patronat del qual formen part les administracions (Ajuntament de Barcelona, Generalitat de Catalunya, ministeri de Cultura i Diputació de Barcelona), que aporten un 80% del pressupost. Malgrat aquestes subvencions, la Fundació del Teatre Lliure és privada. Va ser una victòria dels patrons quan el teatre va passar de cooperativa a fundació, perquè a través d’aquesta fórmula jurídica mantenia la seva independència artística. De fet, el nou director del Lliure, Juan Carlos Martel, va subratllar dimecres passat la importància que això segueixi sent així, tot i que va fer èmfasi en la necessitat de millorar la transparència de la gestió.

El fitxatge de Lluís Pasqual per dirigir el Lliure va ser fàcil. Ja s’havia intentat el 2003, però no va prosperar perquè el llavors regidor de Cultura, Ferran Mascarell, s’hi va oposar. Segons fonts del patronat d’aleshores, el nom de Pasqual va tornar a sonar de seguida que Rigola va anunciar que plegava. De fet, s’havia de dur a terme un concurs per triar el nou director, però quan es va saber que Pasqual acceptaria, el concurs es va desconvocar. Les mateixes fonts expliquen que no hi va haver una negociació aferrissada ni estira-i-arronses sobre les condicions econòmiques, sinó que tant el patronat com les administracions públiques van acceptar unànimement la proposta de Pasqual. Amb tot, les fonts admeten que la retribució és “exagerada a ulls d’avui”, però també insisteixen que era “necessària” per atraure una figura de prestigi i amb la trajectòria professional de Pasqual. Només quatre mesos després de la dimissió, aquesta setmana s’ha anunciat que Pasqual dirigirà per primera vegada un teatre privat, el Soho CaixaBank de Màlaga.

Sense límit salarial

Les retribucions de Lluís Pasqual són considerablement superiors a les d’altres directors de teatres subvencionats majoritàriament per les administracions públiques, tant catalans com espanyols. El Teatre Nacional de Catalunya (TNC) compta amb un pressupost anual de 10 milions d’euros que provenen de la Generalitat. El TNC té una direcció bicèfala, formada actualment per Xavier Albertí (director artístic) i Mònica Campos (directora executiva). El sou del primer està fixat en 110.759,94 euros, mentre que el de la segona és de 82.209,40 euros.

Així mateix, Albertí té un límit salarial: encara que dirigeixi espectacles al teatre, la seva retribució total no pot superar els 111.000 euros. L’any passat, per exemple, va dirigir Temps salvatge i La consagració de la primavera, però això no va fer augmentar el seu sou perquè ja rebia més de 110.000 euros. En altres anys en què la remuneració era inferior sí que va cobrar per les direccions escèniques. Entre d’altres, el 2015 va percebre 25.000 euros per L’Hort de les Oliveres. A diferència del TNC, el Lliure no tenia fins ara cap límit establert. Aquesta situació ha fet que la remuneració de Pasqual per les direccions artístiques superés els 128.000 euros el 2013 i fregués els 100.000 euros el 2016.

Al TNC existeix una tarifa estàndard per a la direcció escènica (a la Sala Gran és de 21.000 euros, i de 19.000 a la Sala Petita). Al Lliure, en canvi, no hi ha una tarifa fixa. El 2016 Pasqual va cobrar 40.000 euros per la direcció d’ In memoriam i 12.000 més en qualitat d’escenògraf. L’any següent va rebre 40.000 euros per les lectures El cosidor, La ronda.com i Les tres germanes. El 2018 la retribució en serveis artístics va ser de 40.000 euros per la direcció de Medea, de 10.000 euros per Bérénice i de 10.000 més per la reposició d’In memoriam. A tot plegat caldria sumar-hi els drets d’autor d’aquelles obres de domini públic de què el director signa l’adaptació. Aquests imports es perceben a través de la Societat General d’Autors i Editors (SGAE) i no són de domini públic. Amb el recent canvi de direcció al Lliure i la modificació dels estatuts, el patronat busca revertir la situació i posar límits salarials. A partir d’ara el director del teatre no cobrarà més de 120.000 euros anuals, espectacles dirigits inclosos.

Un sou propi dels teatres d’òpera

Pasqual va ser el director amb el sou més alt dels teatres catalans finançats majoritàriament per les administracions públiques. A aquest sou caldria sumar-hi les retribucions de la resta d’equip directiu, format per les dues adjuntes de l’àmbit artístic i gerencial (sous que no són públics perquè no són considerats d’alta direcció). A la Sala Beckett, que té un pressupost d’1,8 milions d’euros, el sou del director, Toni Casares, és de 41.500 euros. Al Mercat de les Flors, amb 4,5 milions d’euros de pressupost, la directora, Àngels Margarit, en cobra 65.349. Les retribucions de Pasqual també queden lluny de les d’alts càrrecs d’equipaments culturals catalans com L’Auditori (on el director cobra 86.727 euros), el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (101.000 euros) o el Museu Nacional d’Art de Catalunya (93.358 euros), segons dades del departament de Cultura. Les retribucions dels directors dels teatres a l’estat espanyol també se situen al voltant d’aquests imports. La directora dels Teatros del Canal de Madrid, Natalia Álvarez, té un sou de 69.211 euros, i el director del Teatro Arriaga de Bilbao, Calixto Bieito, cobra 86.463 euros.

En aquest sentit, el sou de Pasqual queda més a prop dels directors de grans institucions d’òpera com el Gran Teatre del Liceu o el Teatro Real. L’alta direcció del Liceu se segmenta en tres càrrecs: direcció general, exercida per Valentí Oviedo i amb una retribució de 140.760 euros; direcció artística, a càrrec fins al setembre de Christina Scheppelmann i amb una remuneració de 180.000 euros; i direcció musical, que recau en Josep Pons. Aquest últim té un sou fix de 160.000 euros que es pot incrementar en funció dels honoraris i els drets per les direccions de les òperes, una informació que l’administració no ha entregat a l’ARA al·legant que és “documentació dispersa corresponent a un llarg període”. El Liceu compta amb un pressupost de 43,3 milions d’euros, dels quals la suma dels sous dels càrrecs directius suposa un 1,11%. Al Teatro Real de Madrid, que també es regeix per una direcció segmentada en tres càrrecs, la remuneració total d’aquesta és de 314.655 euros i el pressupost total de la institució és de 52,5 milions d’euros.

Per sobre de l’Odéon i la Comédie

Els teatres catalans difícilment són equiparables als de França, Itàlia o el Regne Unit, perquè cadascun es regeix pels seus propis estatuts, treballa en contextos socioeconòmics diversos i disposa d’ingressos molt diferents, que van des dels 8,4 milions d’euros del Lliure als 123,2 milions d’euros del National Theatre de Londres. Amb tot, el pes de la remuneració dels directius sobre l’equipament es pot comparar a partir del percentatge que els sous de direcció suposen respecte al pressupost total. En el cas del Lliure, el sou de Lluís Pasqual representava el seu últim any, el 2017, un 2,45% sobre el total d’ingressos del teatre, mentre que el de Xavier Albertí (TNC) era d’un 1,91% i el dels tres càrrecs directius del Liceu, d’un 1,11%.

Als principals teatres de França, Itàlia i el Regne Unit aquests percentatges, en canvi, no superen l’1,2%. Al Piccolo Teatro de Milà, el director general rep 228.000 euros anuals però gestiona un pressupost de 19,7 milions d’euros, de manera que el percentatge per a les retribucions directives és d’un 1,16%. El teatre d’òpera de la Scala de Milà dedica 480.000 euros a pagar els dos directors que la gestionen, i té un pressupost de 126 milions d’euros. Per tant, els sous dels directius s’enduen un 0,38% dels ingressos.

El sou de Pasqual també se situava per sobre dels teatres nacionals francesos, que funcionen de manera molt similar al TNC, amb una retribució fixa de gestió i una de variable segons els espectacles dirigits i amb un límit màxim. Al Théâtre de l’Odéon de París, per exemple, el director té un fix de 123.000 euros al qual s’hi poden sumar 18.000 euros més en cas que faci, com a mínim, una posada en escena per any. A la Comédie Française, on la direcció es divideix en dos alts càrrecs, la remuneració màxima del director general és de 128.400 euros anuals i la del director executiu és de 130.000 euros. Així mateix, el primer també obté 33.000 euros més com a màxim en cas que s’encarregui de conduir alguna posada en escena. Al Théâtre National de la Colline, dirigit per Wajdi Mouawad, i al Théâtre National de Strasbourg els sous són d’un màxim de 92.000 euros amb la possibilitat de rebre 33.000 euros més en cas que dirigeixin un espectacle anual.

El National Theatre de Londres destina als alts càrrecs prop de 400.000 euros, que es divideixen entre la retribució del director general i la de la directora executiva. Aquestes retribucions representen un 0,32% de tots els ingressos anuals. A banda de l’abismal diferència entre el pressupost del National i el del Lliure, també cal tenir present que l’aportació pública de l’equipament britànic és del 17%, mentre que la del teatre que fins al setembre gestionava Lluís Pasqual és del 79,48%.