Lluís Llort posa la lupa en la culpa a la “dramèdia” ‘Pes mort’

BarcelonaL’onada de calor de l’agost del 2018, la vaga de taxistes, els manters del centre, els narcopisos del Raval, el tràfic de blanques... fins i tot el Procés apareix en el dotzè títol del periodista i escriptor Lluís Llort, Pes mort (crims.cat). Més que una novel·la negra, Llort presenta la història com una “dramèdia”, una barreja de drama i comèdia: “Hi ha drama però no tragèdia, perquè no m’agrada la literatura que vol transcendir”.

El punt de partida de Pes mort és el client d’un restaurant, obès, que es mor a taula de forma sobtada. La trama, de caire teatral, transcorre en un sol dia. “Escric a raig sense tenir un pla prefixat i vaig descobrint cap on vaig a mesura que avanço; en aquest cas vaig veure que estava escrivint sobre la culpa, perquè tothom n’arrossega alguna”.

Un restaurant prototípic de la ciutat i un pis del Raval és l’escenari d’aquesta intriga amanida -com no podia ser altrament- amb un pessic d’humor negre. “Hauria pogut caure en l’astracanada tan bon punt em vaig imaginar l’escena inicial, però em vaig contenir”. D’altra banda, el fet d’ambientar la trama en un restaurant -i això sí que ho tenia clar des del principi-, ha estat un al·licient per explorar la part sensual de la gastronomia, en un llibre que no conté ni el sexe ni la violència a què té acostumats els lectors.

Llort, autor de novel·les com ara Herències col·laterals o No n’estiguis tan segur, ha creat un joc de miralls per explicar aquesta història que porta els personatges al límit: la primera veu narradora és l’obès que mor -“no és el típic porc, sinó que l’he fet bona persona”-, la segona, la de l’amo del restaurant, i la tercera, la de la cuinera jove, que ha tingut un accident recentment per conduir beguda i apareix aquí com la veu prudent. El plantejament final és una pregunta: què faries tu en una situació similar? “M’agrada retratar gent normal en situacions extremes”.