El cantautor Lluís Llach i la pedagoga Teresa Codina rebran la Medalla d'Or de la Generalitat

BarcelonaLa mestra pedagoga Teresa Codina i el cantautor Lluís Llach seran guardonats enguany amb la Medalla d'Or de la Generalitat per les seves destacades trajectòries en el camp de la pedagogia i la cultura. Així ho aprovarà dimarts vinent el consell executiu, a proposta del president de la Generalitat, Quim Torra, tal com recull l'ACN. La Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya és la màxima distinció honorífica que atorga l'executiu. Es va crear l'any 1978 per distingir aquelles persones que hagin prestat serveis eminents i extraordinaris a Catalunya en els àmbits polític, social, econòmic, cultural o científic. L'any passat, la Generalitat va atorgar la Medalla d'Or a la demògrafa i geògrafa Anna Maria Cabré i a l'escriptor Josep Vallverdú.

El cantautor i compositor Lluís Llach i Grande va néixer a Girona el 1948. Es va incorporar als Setze Jutges el 1967 i va esdevenir una de les figures més populars de la Nova Cançó. A més de lletres pròpies, també ha musicat textos de poetes com Kavafis, Salvat-Papasseit, Joan Oliver, Josep Maria de Sagarra, Màrius Torres o Miquel Martí i Pol. El 2007 va tancar quaranta anys d'una carrera artística que el va dur a actuar arreu del món i a assolir èxits discogràfics sense precedents en la cançó catalana.

Com a escriptor, ha publicat Memòria d'uns ulls pintats (2011), Estimat Miquel (2013), Les dones de la Principal (2014), El noi del Maravillas (2017) i Escac al destí (2020). Les seves novel·les han estat traduïdes a diverses llengües (castellà, alemany, francès, italià i neerlandès). Llach també va ser parlamentari de Junts pel Sí i va liderar el consell assessor pel debat constituent.

La mestra i pedagoga Maria Teresa Codina i Mir (Barcelona, 1927) va estudiar magisteri i Filologia Clàssica, i va completar la seva formació a París. Fundadora i directora de l’escola Talitha (1956) i pionera de la renovació pedagògica, s'ha destacat pel seu compromís amb l'educació de col·lectius desfavorits.

Amb Marta Mata, Pere Darder i altres mestres va participar en la fundació de l'Associació de Mestres Rosa Sensat. Amb Basilio González, el 1974 va crear l'Institut Can Tunis, a instàncies de l'associació de veïns, i més tard l'escola Avillar Chavorros (1978) i Xavó Xaví (1988). També ha encapçalat un projecte d'educació global al barri gitano de Can Tunis (1977).